FACTORIA SENSIBLE: El rostre del país

'El paisatge és el rostre del país. I a través d'ell, accedim a la seva ànima', diu el director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en Joan Nogué, al número de la revista Papers de vi dedicat a la verema, el moment més esclatant del paisatge del vi. Una apreciació a tenir en compte ara que estem tan delerosos per decidir el futur dels nostres principis vitals comuns; sigui, l'ànima.

El paisatge és la suma de natura i cultura, la connexió entre el patrimoni llegat i la qualitat de vidaque volem, la fesomia externa i el com ens afecta. En resum, és l'equilibri entre la intervenció humana i la potència del medi natural.

Però, tot i que una tardana llei de 2005 protegeix, ordena i gestiona el paisatge, no tinc gens clar que siguem una societat prou culta per saber llegir el paisatge del país i posar-lo en valor. Un urbanisme depredador impulsat per molts ajuntaments, l'abandó d'amplis territoris i uns conreus no sempre idonis, han malmès moltes de les peculiaritats pròpies del rostre del país fins fer-lo impossible de reconèixer, i amb ell el nostre propi caràcter, la nostra manera de ser.

El paisatge és fonamental pel nostre avenir i, perduts en un caramull de circumstàncies, moltes conjunturals, no ens n'adonem. Com n'és de fàcil dir que Barcelona és un parc temàtic de turistes quan, nosaltres mateixos, hem convertit part del país (de la Cerdanya al Montseny i de l'Empordà al Baix Camp) en un pati del darrera sense rostre ni ànima. Tinguem-ho present, aquí també ens hi va el futur.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
http://www.catradio.cat/audio/755385/Rafael-Vallbona-escriptor-i-periodista