Diumenge al vespre

Plovisqueja. La gent passeja amb ganes de tardor, de retrobar els hàbits de la ciutat calma: enganxar el nas a un aparador, buscar un cafè on arraulir-se, una peli en VO, la llum esgrogueïda d'un carrer per besar-se o descobrir un llibre que ens farà canviar la trista idea que podem tenir de la vida entre setmana. Aquesta rentrée 'Arraianos', Xosé Luís Méndez Ferrín, m'està sotraguejant l'ànima. L'he comprat a la Taifa, una estona abans d'anar al Verdi. I no sóc a París, sóc a Gràcia, i és diumenge al vespre, un diumenge qualsevol a la Barcelona petita, la ciutat de la gent i les passes perdudes.

A Gràcia hi ha 30 llibreries de tota mena: infantils, italianes, humanitats, generalistes, còmics...n'hi ha de grans i de petites, n'hi ha amb tradició (Roqué, Maite, Atzavara), i n'hi ha de noves, n'hi ha de llibres nous i n'hi ha d'ocasió. I aviat n'hi haurà una que torna: Ona, que obrirà el mes vinent al carrer Gran. Gràcia és la gran llibreria de Barcelona, i ara encara més, doncs s'han associat amb el nom de Llibreters de Gràcia (i ho subtitulen La vila dels llibres, quina bellesa!).

Ara que la patronal CECOT anuncia que han salvat 125 petites empreses, s'ha de dir que els petits llibreters independents estan salvant, amb esforç i coneixement de l'ofici, un gremi que, a penes fa dos anys, tothom donava per mort a mans de les grans superfícies. I ara són elles les que estan amb l'aigua al coll. El tracte personalitzat i l'especialització de les llibreries petites estan mantenint viu el lector inquiet i crític, cuiden l'autor, vetllen pel llibre de paper i són el millor aliat de les editorials independents i literàries. Les coses van cap aquí, i a Gràcia ho fan així, tots junts.