Sobirania

No se si els representants del districte què han votat a favor de la declaració de sobirania del Parlament recordaran que, a finals del XIX, Gràcia va perdre la independència per la incapacitat de mantenir-se financerament com a municipi, entre d’altres. Vull pensar que si. Devia ser fotut pels veïns de l’època veure com el seu ajuntament era incapaç d’assumir amb garanties qüestions com el clavegueram. És clar que això potser no hauria estat tan greu si l’església, la propietària més important de finques de Gràcia, hagués pagat impostos.

Avui també fa l’efecte que el concepte d’independència va estretament lligat a l’economia. Molts dels independentistes de darrera fornada (que n’hi ha a totes les cases, s’hi han tornat davant l’evidència, referendada pel grup Wilson d’economistes mediàtics, de que sols viurem millor que amb els espanyols.

Els vells independentistes de cor i ment han quedat ara fora de joc davant les circumstàncies; el que compta és la butxaca. I si per tenir diners cal bandejar silenciosament la llengua o la cultura com a valors centrals de la raó de ser d’una nació, o això es creia, doncs es fa. Vull pensar que els representants polítics de Gràcia no son d’aquests. Que hi pensin els de la nova Barraqueta; en farem poc d’una sobirania així.