La cultura injusta

El pagament a Xavier Bru de Sala de 123 mil euros per dirigir l’any Espriu ha emprenyat a molts culturalistes. La sensació de cornuts i pagar el beure, amb una Generalitat que va retallant i fent el ploricó dient que no hi ha ni cinc per la cultura mentre mig de sota ma obsequia a amics perquè facin fum (perquè d’aquest any, tret d’actes oficialistes i del brillant treball d’en Joan Pere Viladecans amb al llibre Sinera, de moment no se’n te gaire noticia), és per plegar veles. Fins i tot algú amb un cert poder assessor ja el qualifica de ‘cas Bru’ i m’ha promès parlar-ne amb el conseller. Joan de Sagarra, Jordi Puntí i altres escriptors també han posat el crit al cel. Alarma social; inútil, però alarmant.

La cultura és enormement injusta, potser per això qualsevol seu document ho pot ser també de la barbàrie i ens quedem tan amples. En tenim un altre exemple amb el premi d’Honor a en Benet i Jornet. És ridícul i volgudament miop que en 45 edicions no s’hagi atorgat fins ara el premi a un dramaturg (no a algú que, entre d’altres coses, també hagi escrit teatre), si tenim present que el teatre és, de llarg, el gènere on els creadors catalans excel·leixen més, en major quantitat i des de fa més temps. Els planters de la T6 o l’obrador de la Beckett, els èxits de taquilla i el notable ressò internacional d’alguns autors com en Jordi Galceran haurien d’haver estat recompensats molt abans d’ara, en què tots plorem pel perill d’extinció de l‘espècie teatrera a mans de la crisi i l’IVA genocida.

És clar que, per rescabalar la cultura de tanta injustícia, sempre se li pot donar l’any vinent el premi a en Xavier Bru de Sala; això si, demanant-li que al pròxim vaixell li posi de nom Sinera.