El triomf

D’aquí a una setmana el Grup 62 abandonarà el Raval per traslladar-se a l’edifici de Planeta a la Diagonal. Per tal de no ferir la sensibilitat del soci, Enciclopèdia Catalana, els editors de 62, Empúries, Columna i Proa s’ubicaran en un edifici d’oficines proper. Els enciclopèdics no volen anar a l’antiga seu de Banca Catalana que ara acull les dependències centrals de l’empresa dels Lara; qüestions simbòliques: és la imatge del triomf de l’heterodòxia en la construcció d’aquest país que, massa sovint, es vol presentar des d’una ortodòxia pulcra.

Adéu al somni d’Oriol Bohigas, qui va imaginar que, en un espai destinat a ser galeries comercials, una empresa d’edició en català filla del nou país que s’albirava als seixanta, contribuiria al redreçament del barri Xino per la via de la cultura. Això no va ser així i, com altres projectes d’aquesta índole, 62 va haver de ser rescatada pel poc catalanista capital industrial, català també per cert.

Per sort en Xavier Bru de Sala ens ajudarà a redimir col·lectivament alguns dels nostres pecats nacionals gràcies als 123 mil euros que cobrarà durant un any i mig, segons diu el conseller Homs, per dirigir l’Any Espriu. Pels que cobreu mesada això són 6.833 euros al mes. No se si aquesta xifra forma part del 2% per a la cultura que reclama el CoNCA en el seu informe anual presentat fa pocs dies.

Fer un any dedicat a l’Espriu és necessari per poder fer de nou visible un dels autors canònics de la literatura catalana, però donar-li aquests to tan oficialista i pompós pot acabar fent-lo molt poc útil, excepte per als qui, des de l’ortodòxia, hi donin una interpretació en una clau política que, avui, ha estat àmpliament superada per la realitat.