Entre vinyes

Vista de les vinyes de can Boquet (abans can Fontanills), a Alella

Ara que una lluna quasi plena ha convertit aquests ceps de pansa blanca en ombres espectrals, penso que, aquí entre vinyes, amb una copa de Bouquet d’Alella ben freda entre les mans i els peus clavats en aquest sauló que trastorna els sentits, ben be podria dir-se que sóc al moll de l’os d’aquesta terra petita, oblidada pels propis i sovint estrafeta pels estranys, que el deliri geogràfic de Paul Vila va anomenar comarca del Maresme.

Això que estic fent en aquesta xafogosa tarda d’agost és l’essència última del dret a existir amb personalitat pròpia de tota aquesta corrua de pobles invertebrats: un antic exercici de cultura per transcendir enllà dels temps i les penúries. De les vinyes romanes a aquest extraordinari cupatge de pansa blanca i garnatxa, com s’havia fet tradicionalment a aquí, que ara mateix emfatitza l’escassa humitat que a penes tempera la calor del dia, hi ha el fil d’Ariadna de la nostra història com a poble, la que va de les àmfores a les bodegues del país i d’Europa, la que va fer dir a Virginia Wolf a les seves memòries ‘alguna tarda que em sento especialment deixondida prenc una copa de vi generós d’Alella’ i la que va nodrir les taules de la burgesia barcelonina abans de la fil·loxera dels xalets i les urbanitzacions.

Així, perdent el pensament i la mirada entre el verd dels pàmpols i fins naufragar en el blau del mar que ens recorda el que som, la filla de can Fontanills d’Alella i l’hereu de can Boquet de Vilassar de Dalt es van enamorar un dia del segle XVI. Les vinyes, els masos, la verema, tot era la part essencial de la vida, perquè hi havia l’amor a la terra, la simbiosi amb el país petit que donava sentit a l’existència; llevar-se i veure el verds i el blaus i saber-se part de tot plegat.

Ara sóc aquí dalt, entre vinyes, i assaborint aquest vi d’una personalitat noble i tendra, perquè em sento en la necessitat de retrobar-me amb la història amb aquesta dignitat moderna i sàvia com ho fan els descendents d’aquella filla i hereu.

Les vinyes de can Boquet sempre han estat un símbol per aquesta part de comarca; aquest vi que produeixen avui i que ara deixo que m’embriagui suaument, és el senyal de que aquesta terra és ben viva.

Publicat a la revista Tribuna Maresme