Desastres i misèries

Eficàcia per excés: el 24 de maig el sol·licitants d’una ajuda del Departament de Cultura reben un correu de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) què els recoda: “que hauran de fer esment a la col·laboració del Departament de Cultura en els elements informatius de l’activitat subvencionada…/…us recordem que el suport que heu de fer constar al material de divulgació de les activitats és el corporatiu del Departament de Cultura. El logo del Departament, en les seves diferents composicions, el podreu trobar a…” Malgrat les presses de l’OSIC les ajudes no s’han concedit fins els darrers dies de juliol (i cobrar-les...). Els contribuents ja voldríem una administració tat àgil quan realment fa falta.

Mala memòria: en morir, el març de 1992, el poeta i narrador Valerià Pujol era membre de la junta de l’Associació d’Escriptrs en Llengua Catalana. Tot i això en vint anys l’entitat mai no li ha dedicat ni una ratlla a la seva web, com si que ho ha fet a molts altres autors. Dues dècades després, en ser abastament evocada la seva figura i obra a les pàgines del suplement cultural d’un diari, de sobte els ha tornat la memòria a l’AELC i pensen en fer una pàgina dedicada a l’escriptor. En català es diu que, per a tenir memòria, el mes efectiu és menjar cues de pansa.

Gratis total: l’oferiment d’alguns col·laboradors d’un suplement de cultura de continuar escrivint de franc il·lustra el punt on es situa ara un sector de la cultura catalana. Enfont la imperiosa necessitat de posar en valor la cultura en aquests moments claus augmentant la vocació industrial i l’aposta pel talent, alguns agents s’ofereixen tornar a la trinxera com a heroica forma de resistència. De què serveix?