La majoria d’editors reconeixen que la presència catalana a Frankfurt ha sortit prou bé malgrat algunes errades considerables de l’organització; “però hem preferit callar-les per no donar més arguments als mitjans de comunicació que han carregat diàriament i amb contundència contra el protagonisme català a la fira”, deia un membre de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. A canvi del seu compromís militant, els editors que cada any s’acullen a un dels espais de l’estand genèric que instal·la la Generalitat enguany han estat arraconats per l’Institut Ramon Llull, que ha ocupat les tres quartes parts del pavelló per la difusió dels seus projectes; cosa que els ha molestat molt, però que s’han embeinat per prudència.
A l’altre extrem, el Gremi d’Editors de Catalunya va encetar l’estada a Alemanya carregant de nou per l’absència d’escriptors en castellà, però al final va emetre un comunicat gairebé jeroglífic on “valoraven positivament la seva presència a Frankfurt” (només faltaria), destacaven “els efectes positius per al consum intern a Catalunya, atès que el llibre ha estat centre informatiu durant tots aquests dies al nostre país i a Alemanya”, i ho remataven amb un paràgraf tan indolent com buit: “La creativitat i qualitat de la indústria editorial de Catalunya i el fet que la literatura catalana hagi ocupat l’aparador mediàtic alemany, contribuirà a consolidar el nivell de competitivitat internacional de la nostra indústria i a adquirir una projecció de futur”. La clau de volta la donava un editor italià: “Semblava com si hi hagués dues fires; la dels editors, amb gran presència del castellà, i la de la Generalitat mostrant la cultura catalana”.
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada