A hores d’ara milers de persones volten pel recinte firal de la Buchmesse de Frankfurt. A banda de tafanejar pels stands de les grans editores internacionals, podran descobrir la realitat de la cultura catalana gràcies a la gran mostra ‘Cultura catalana singular i universal’, que ha estat l’eix de la presència com a convidada d’honor a la fira. Al vespre, quan el saló tanqui les portes, la cultura catalana serà més coneguda al món i sobretot de manera més correcta, sense la perversió mediàtica que, durant mesos, ha volgut mostrar el que no hi ha: un suposat enfrontament entre les dues llengües pròpies de Catalunya.
Instàncies com la Buchmesse són instruments imprescindibles per superar atavismes i polèmiques. En aparadors globals com Frankfurt el que es veu és el que hi ha, i ni provocacions polítiques interessades, ni actuacions puntualment més o menys matusseres, que de tot hi ha hagut en el procés de gestació de la participació catalana a la fira, tenen sentit ni cap més projecció; és a dir, es tornen absolutament intranscendents.
La presència a la fira és un èxit sonat, la cultura catalana surt enormement reforçada de Frankfurt. Igual que els JJ OO van situar a Barcelona i Catalunya dins el mapa de la modernitat i el cosmopolitisme urbà, la Buhcmesse ha fet pujar la cultura catalana a la primera divisió de les cultures modernes occidentals. Tenim l’oportunitat històrica de que, el fet de no tenir estat, deixi de ser el llast que sempre ens ha frenat a l’hora de projectar-nos a l’exterior, que avui en dia és la segona pota de la supervivència. La festa ha estat un triomf, la demostració de civilització total que hem fet posant en escena el patrimoni, el present i l’avenir de les més diverses maneres possibles (i formalment exquisides) i en tots els gèneres ha descobert, engrescat, seduït i, en especial, fet obrir els ulls a molta gent que, desinformadament o perversa, es pensava que la cultura catalana era el Bulli o que a Catalunya en passava alguna com als balcans. El conflicte psicològic que encara tenen els alemanys amb la paraula nacional i la pertinaç intoxicació d’una colla de mitjans de comunicació espanyols, no ens enganyem, ha tingut molt a veure amb el suposat conflicte que la realitat s’ha encarregat de demostrar que només existeix en la ment de qui el desitjaria.
Ara bé, això no vol dir que ho tinguem tot pagat, ho sento per la memòria de Francesc Pujols. Seguim tenint un important sector del nostre propi estat (que constitucionalment ens hauria de protegir) obertament hostil, hi ha molts polítics que volen instrumentalitzar la cultura, i una bona colla de creadors d’opinió que ens voldrien veure esquifits i enfrontats. Ho sento per tots ells, Frankfurt potser no farà vendre molts més llibres en català, això depèn d’editors, autors, agents i mercat, en definitiva, però tant ens ha posicionat a l’exterior com pot servir per rellançar la ferida autoestima que hem de tenir tots els ciutadans per la llengua i cultura pròpies, que tot ajuda. I si és així que vagin dient, se’n cansaran abans que no defallim.
L’eco de la Buhcmesse s’escamparà encara un temps. Hem d’aprofitar l’estela, i això vol dir treballar de valent, administració, creadors i indústria cultural; sense amiguisme; perquè aquesta singularitat secular que ha sobreviscut increïblement situacions històriques tan catastròfiques, pugui seguir essent universal.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada