Igual que ho van fer els JJ OO amb Barcelona, la presència de Catalunya a la Buchmese ha situat la nostra cultura al món. Només per això ja ha valgut la pena anar-hi, encara que l’Institut Ramon Llull hagi estat incapaç de neutralitzar la previsible i anunciada ofensiva d’alguns mitjans espanyols, que algunes activitats hagin punxat de públic i que, en certs aspectes com la selecció d’autors, hi hagi hagut un sospitós amiguisme.
Però que ningú no es pensi que després de Frankfurt ho tindrem tot pagat, com vaticinava el filòsof Francesc Pujols. Ens hem donat a conèixer i ha quedat prou aparent, si més no, però això no ens farà vendre gaires traduccions a l’estranger. Ara arriba l’hora d’arremangar-se i posar-se a la feina, deixant-se de polèmiques i picabaralles domèstiques. Si no, quan Frankfurt sigui un record llunyà, de la literatura catalana no se’n cantarà ni gall ni gallina enlloc del món altre cop.
Dit a El Món a RAC 1 del 15.10.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada