De cada cent llibres que arriben a una llibreria, vint-i-cinc i mig són retornats a la editorial; o el que és el mateix, dels 219 milions de llibres que es van distribuir a tot l’estat l’any passant, 53 milions no es van vendre mai. El perquè d’aquesta enorme quantitat de devolucions és divers: es publiquen tants títols que no hi ha prou espai a les llibreries, aquí no es llegeix tant pel nombre de títols que s’editen, els editors inunden els punts de venda com a estratègia de màrqueting o convé no aturar mai la roda de la màquina editorial perquè el negoci funcioni.
Ara bé, que tot siguin motius per intentar ocupar una major quota de mercat i ampliar el volum de negoci no se si, a hores d’ara, es excusa per seguir publicant tant. La política comercial acaparadora de l’onze per cent de les empreses editores, que van facturar elles soles l’any passat el 72% dels 1571 milions d’euros, està ofegant literalment una part important del negoci del llibre. Mentre que la meitat dels punts de venda de llibres (grans superfícies, cadenes de llibreries, Ampas i altres associacions), se’n beneficien per mor dels enormes rappels que obtenen en vendre a l’engròs, l’altra meitat, que correspon a les llibreries tradicionals, estan veient com la seva subsistència trontolla en no poder fer front, per falta d’infrastructura i capacitat financera, a la competència. Els llibreters no tenen ni espai ni diners que els garanteixi sobreviure a la venda a gran escala, i les cadenes i superfícies comercials eixamplen els seus tentacles poc a poc cap al terreny que, fins ara, semblava acotat a les llibreries de tota la vida; en el cas de Catalunya les petites ciutats de comarques.
L’any 2006 la facturació del negoci editorial va augmentar un 10’6 %; o sigui, vendre llibres no és pas tant mal negoci com es pensa. Doncs per què tanquen tantes llibreries arreu d’Europa, com diu l’informe encarregat pel Departament de Cultura a l’Antoni Serra Ramoneda arran del conflicte entre el Gremi de llibreters i la Cooperativa Abacus? Pel procés de concentració que ofega els petits, per la política de descomptes que fan les grans cases editorials i pel canvi d’hàbits en les formes de consum degudes a l’urbanisme difós que ens porta a tots a comprar a les grans superfícies en detriment dels centres urbans.
El conflicte entre el Gremi de Llibreters i Abacus no és de caràcter cultural, és simplement comercial. És la manera d’entendre la llei catalana de cooperatives la que els ha portat a enfrontar-se pel trencament del precepte de preu únic del llibre. I el que és més clar és que, si tant llibreters com cadenes de llibreries del país (Abacus, Casa del llibre o qui sigui) no ocupen la part més gran del pastís del mercat editorial, aquest acabarà en mans de Carrefour o de FNAC. Abans que sigui massa tard, ara és el moment de reinventar el sistema de distribució i venda de llibres. A la meitat del sector, els llibreters, els va el futur; a la part dels altres que són d’aquí, el quedar colgats per les multinacionals, i a la cultura catalana el créixer o quedar colgada. O us penseu que les multinacionals tenen cap sensibilitat, ni tan sols comercial, envers la literatura catalana?
Els llibreters han de treballar en xarxa comercial, només així podran competir amb es cadenes d’aquí i seguir oferint el servei personal i intel·ligent contra el qual la superfície no pugui competir.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada