‘LABUTXACA’ PASSA PÀGINA

Amb la sortida al mercat del segell Labutxaca, el projecte del Nou Grup 62 es fa visible per primer cop. Aquesta iniciativa dels nous gestors permet a la històrica marca escenificar el tancament del llarg procés que es va iniciar amb la crisi de resultats, el control de La Caixa i el llarg i complicat procés de venda i fusió. Labutxaca ha de permetre girar aquests fulls i mirar endavant.
Però per passar pàgina no n’hi ha prou amb voluntats; calen projectes seriosos, d’envergadura i moderns (vull dir pensats per a les necessitats d’avui). Aquesta és la gènesi filosòfica d’aquest nou segell; la conceptual és posar al mercat en edicions econòmiques la part principal del valuós patrimoni literari de totes les marques que conformen avui el grup, amb la intenció de buscar nous mercats tant pel que fa a lectors (sobretot joves) com a punts de venda (llocs on els llibres en català no arriben). Amb aquests objectius clars, a 62 han treballat durant mesos, i el resultat és Labutxaca, un projecte que, editorialment, te un seguit de valors que, a hores d’ara, ja el fan diferent, digne d’atenció i que, empresarialment, aclareixen el rumb del grup.
En primer lloc és una obra col·lectiva i transversal de tota la casa. Si calia donar una imatge de cohesió no n’hi ha de millor. A la presentació tots els editors van fer costat a Eugènia Broggi i Jordi Cornudella, responsables editorials, i a Fèlix Riera i Xavier Mallafré, principals directius. La foto de família, tots amb la samarreta promocional, és per retallar-la. En segon lloc s’ha fugit de la idea, equivocada, de que un llibre de butxaca ha de ser un volum fet de qualsevol manera amb tal que sigui barat. Els llibres del nou segell són d’una edició i disseny exquisits, les traduccions es revisaran o es faran de nou si cal, les fulles no cauran a la tardor i el preu serà tant competitiu com els llibres de butxaca en castellà. I s’ha fugit expressament d’una quota d’autors catalans. La competència d’igual a igual vol dir assumir la normalitat encara que aquesta no existeixi del tot. I en tercer lloc s’ha destinat un pressupost insòlit (120 mil euros) a la promoció, publicitat i màrqueting; al món modern aquest capítol és imprescindible. Mireu el web, http://www.labutxaca.cat/, els diners no semblen mal gastats. I si voleu un iPod, reuniu vuit codis de barres dels llibres des d’ara fins desembre i serà vostre per molt menys del que costa al mercat. Una promoció d’impacte per al públic que busca el segell.
Però, a més, Labutxaca ha aconseguit ja nous espais per als llibres en català. Aeroports, estacions de tren, quioscs de la costa, superfícies comercials i fins a cent punts de venda han acceptat, per primer cop, tenir literatura en català. I el segell no es tanca al seu fons editorial (uns 7500 títols). Després de vacances pot ser que anunciïn un primer acord amb un altre grup editorial per incorporar alguns dels seus títols.
Aquest un projecte que mira al futur, ara cal que els lectors i el conjunt de la societat catalana s’hi engresqui com ho estan els seus promotors. La història diu que, quan 62 ha endegat un projecte modern per superar una etapa gris se n’ha sortit amb èxit. Així va ser l’any 1974 quan van llençar el que llavors era el no va més de la modernor, la col·lecció El Cangur de butxaca, uns segell que ha donat alguns dels llibres més venuts en la història de la literatura catalana.

Publicat a El Mundo de Catalunya