Llibres de quilòmetre 0

Són empreses petites, sovint els costa tenir visibilitat, perquè la seva és una feina de relacionar-se i les coses passen a Barcelona, però hi ha un teixit editorial escampat per tot el territori que difon singularment la cultura des del quilòmetre zero.

Montse Ayats (Eumo), presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

De les 96 editorials de l'Associació d'Editors el Llengua Catalana (AELLC), 54 són de Barcelona i 42 d'arreu de Catalunya, les Illes, València, Andorra, Aragó i indrets insòlits com Pontevedra o Santander. Tenint en compte el pes dels grans grups i dels editors de llibres de text, tots a Barcelona, els editors de fora representen, aproximadament, un 10 % de la facturació.

Algú pot pensar que és tan poc que no val la pena dedicar-hi un article, però hi ha raons, i poderoses, per donar-los visibilitat. Per Montse Ayats, directora d'Eumo (Vic) i presidenta de l'AELLC, "la presència d’editorials al territori és important sobretot per descobrir nous autors i fer que alguns temes tinguin un tractament correcte (per exemple, la quantitat ingent de publicacions d'història local que no existirien sense aquestes editorials). I també cal destacar l’aportació d’aquests segells a la millora de l’oferta i diversitat de gèneres en català."

Any 1986, sona el meu telèfon a la redacció de Catalunya ràdio: "em dic Miquel Tuneu i faig d'editor a Eumo. Escolto sovint els contes que llegeixes per antena. En tens prou per fer-ne un llibre? M'agradaria publicar-los." El llibre es diu Sabates italianes. Se'n fan dues edicions i es tradueix al basc. Així debuto en prosa. I fins ara. Eumo neix el 1979 com a estímul a la recerca i a la tasca docent de la Universitat de Vic, i amb voluntat comercial. Ha crescut al ritme de la universitat. Avui té un catàleg d’uns 450 títols d'assaig, divulgació, poesia, llibre escolar i literatura infantil.

Conec els de Cossetània (Valls) pel premi ciutat de Tarragona de poesia del 1999. Nascuda el 1996, l'editorial te, segons el director, Jordi Ferré, "la voluntat de ser referència en temàtiques on veiem que hi tenim espai, com l’excursionisme, la natura, cuina, etc. Les noves tecnologies i les empreses logístiques que ofereixen un sistema de paqueteria ràpid facilita molt que la ubicació d’una editorial pugui fer-se des de fora de l’àrea metropolitana de BCN." El 2006 hi edito Volta a les Dolomites, llibre de viatges en bicicleta, i fins ara hi he publicat 10 llibres. "Funcionem com una editorial de Barcelona. Hem creat les nostres línies editorials i catàlegs a partir d’espais on hi ha mercat i on ens hi movem be. Això ho podem fer des de Valls, Barcelona o un altre indret. No és el lloc el que defineix el tipus de llibre o autors que editem sinó la línia editorial", assegura en Ferré.  Avui formen el grup Cossetània Edicions, Angle Editorial, Lectio Ediciones (castellà) i Quorum Llibres (plataforma de micromecenatge).

Mai no havia publicat a Pagès editors (Lleida) fins guanyar el premi Ferran Canyameres de novel·la negra 2016 amb Tros. El llibre va sortir el gener i, gràcies a l'esforç de l'equip, està obtenint una bona difusió. Pagès Editors neix el 1990 per editar llibres en català, occità i castellà. Fa vuit anys en Lluís Pagès es jubila i la seva fila, l'Eulàlia, es posa al capdavant dels segells (Pagès, Milenio i Nandibú), de la distribuïdora Nus, i de la impremta. Avui Pagès és un cas insòlit en el panorama editorial, doncs pràcticament totes les àrees de responsabilitat estan en mans de dones. "És casualitat, però ens agrada i, sobretot, ens enorgulleix haver donat la volta a un sector tradicionalment masculí. L’equip està ben avingut i això ajuda a treballar millor. Segurament, el fet de ser dones ens dona una mirada diferent. Però on hem notat molt el canvi ha estat en el salt generacional. Evidentment, els referents són les persones que portaven l’editorial, en Ramon Badia i en Lluís Pagès, però obrint la porta a persones joves s'ha revolucionat el projecte sense perdre l’essència i personalitat que teníem." L'actual Pagès editors va a alta velocitat, són a dues passes de l'estació de l'AVE.

Jordi Ferré (Cossetània)

"Editar des de fora de Barcelona té avantatges i inconvenients. Partim d’un esgraó inferior, perquè Barcelona ho engoleix tot, però intentem suplir la mancança editant bons llibres. Potser ens costa més estar en contacte amb el sector editorial per la distància. En som conscients i intentem establir ponts perquè ens coneguin arreu. Mantenim l’editorial a Lleida perquè creiem fermament que el territori pot treballar la qualitat dels productes", diu l'Eulàlia, mare relativament recent. "A Barcelona es concentren la major part dels mitjans, la crítica i els sectors més influents. Pel fet d’estar a Lleida, sovint rebem l’etiqueta d’editorial que publica llibres lleidatans, però no és cert. Evidentment, publiquem autors locals, que tenen almenys la mateixa qualitat que els de Barcelona, però també tenim al catàleg noms importants de la literatura catalana". Si elles volen, hi penso insistir.

No he editat mai a Sidillà (Besalú), que fan uns llibres bellíssims, ni a Arola (Tarragona), ni a Voliana (Argentona), ni a El cep i la nansa (Vilanova i la Geltrú), ni a Gregal (Maçanet de la Selva), ni a Llibres del Segle (Girona), ni a tants d'altres que conformen la Catalunya editorial. "La distància entre Lleida i Barcelona no és la mateixa segons des d’on es miri", diu amb ironia l'Eulàlia Pagès. Però tots ells van i venen setmanalment els cops que convingui del seu despatx a Barcelona.

Això no exclou que, "a Barcelona en algun cas hi ha un desconeixement important o una mirada esbiaixada respecte de la resta del país, i això fa que costi una mica més que et facin cas o que t’entenguin", segons reconeix la Montse Ayats. La riquesa del teixit editorial de Catalunya te aquesta complexitat, a voltes difícil de gestionar, però també li atorga una vitalitat que ajuda a fer de Barcelona una capital editorial mundial.

Eulàlia Pagès (Pagès editors)