L'Herralde i nosaltres

Va ser emocionant l'homenatge dels editors a Jordi Herralde a la Nit de l'Edició. En un país sense tradició lectora, la seva novel·la-riu, com diu ell del catàleg d'Anagrama, ha modelat un parell de generacions de lectors. Hi ha centenars d'autors de l'editorial que formen part de l'educació literària (i sentimental potser també) de molts, i que potser no ho serien si en Jordi no hagués tingut la gosadia i l'encert de publicar-los.

Els lectors també li estem agraïts pel molt que ha treballat per nosaltres; Anagrama va crear addicció. No havíem sentit a parlar d'un o altre autor, però si el publicava Contraseñas, llavors segur que interessava. I el llegíem (a voltes pispant-lo), i descobríem nous mons que eixamplaven la pobra mirada sobre la realitat d'una colla de quan no existia l'Erasmus que, ni érem de casa bona, ni havíem viatjat, però que vam aprendre a gaudir sense traves després de llegir Tratado del saber vivir para uso de jóvenes generaciones, un clàssic del situacionisme de Raoul Vaneigem, que Anagrama va publicar el 1977 (i que el 2018, a 40 del Maig, caldrà revisitar per certificar el seu vigor).

Aquell llibre ens va il·luminar, i ens va obrir la fam de Bukowski, Tom Wolfe, Hunter S. Thompson, Sam Shepard, Douglas Adams i d'aquí a l'infinit. I així vam anar construint les nostres pròpies i desendreçades peripècies lectores. Unes vides què, ara que comencem a passar comtes, descobrim que potser no han estat gran cosa, però que sense els llibres que edita en Jordi Herralde, i els que hem llegit provocats per aquells (em vaig adonar que les seves lectures de joventut s'assemblaven molt a les meves), haurien estat tan miserables com l'època i el poder havien previst.