Avui, amb una societat més oberta i diversa sorprèn que, tot i el col·lapse de la cultura oficial a Barcelona, institucions, mèdias i agents continuïn sords i cecs al desplaçament del protagonisme cap els marges. És una actitud altiva que posa en ridícul la pròpia carcassa institucional de la cultura. Per què la perifèria ja no vol ocupar les trones urbanes, no li cal; mou dinàmiques pròpies, globals i potents bandejant l'escarransit poder mesocràtic, que s'ho mira impassible i incapaç.
Dos exemples: tothom parlarà aquests dies de BCNegra, una cita repetitiva que dona voltes sobre si mateixa de pur cansament, però no tanta gent ha parlat de Tiana Negra, el primer festival de 'polar' català, consolidat gràcies a un model basat en la proximitat, la interacció entre autors i públic i el caràcter estratègic amb que l'assumeix l'ajuntament. Una mica més amunt, ràdio Premià celebra dissabte 500 emissions de Sound System, un programa musical que rastreja tendències, presenta estètiques i posa en valor amb saviesa la musica popular sense intromissió de la indústria ni les modes. I? Un estiu el va emetre la Xarxa; res més. Cap a quin abisme va la ciutat cultural si no vol veure-hi quan és clar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada