Louis Armstrong torna a Barcelona

Ara  fa seixanta anys que el gran Louis Armstrong va actuar a Barcelona. L'any 2000 la discogràfica Fresh Sound va publicar un luxós i acurat doble cedé amb les històriques actuacions de Satchmo. Nosaltres vam explicar la història d'aquell triple concert en un sol dia a les pàgines de El Mundo.

Per commemoar el seixantè aniversari d'aquella fita històrica, publiquem per primera vegada en aquets blog aquell article d'ara fa quinze anys.

Portada del programa del concert, de Josep Guinovart

El 23 de desembre de 1955, va ser una data històrica per a Barcelona. Aquell dia el Hot Club i el Club 49, van aconseguir fer pujar a l'escenari del Windsor ni més ni menys que a Louis Armstrong i els seus All Stars. A l'Espanya trista i vençuda de l'aquells temps la visita Satchmo va quedar gravada per sempre en la memòria dels que van estar en aquell emocionant esdeveniment. Ara els déus pagans del jazz han fet aparèixer les cintes d'aquell concert en una cantonada del mercat de Sant Antoni. L'autor de la troballa va ser Jordi Pujol, no el president, sinó el director de la petita discogràfica Fresh sound, un segell de culte per als aficionats al jazz. Del tresor en forma de set cintes magnetofòniques, sense etiqueta alguna però molt ben conservades, ha sortit un doble CD que hauria de ser considerat patrimoni d'aquesta ciutat. Als EUA el disc ha despertat un notable interès, ja que es tracta de l'única gravació inèdita del músic de New Oleans que s'ha editat coincidint amb el centenari del seu naixement.
Armstrong havia d'actuar a la ciutat dos dies en doble sessió, però l'avió que el portava de Roma no va poder enlairar a causa de l'espessa boira i la primera tanda de concerts es va suspendre. Quan Satchmo va aterrar per fi al Prat el seu mànager li va anunciar que faria tres passades en un dia, al que el trompetista va respondre de mal humor: "Man, be human?". Però això no va impedir que el músic ho donés tot en escena. Una suculenta paella entre concert i concert li va retornar la força, tal com es demostra en l'enregistrament, i el públic hi va agrair amb crits i llançament de barrets i gavardines. La ciutat es resistia a viure sota la sordidesa cultural imposada per les botes militars. Van passar els anys, el Windsor va tancar el 1970, va arribar la democràcia i amb ella una allau de concerts de gran categoria. Aquell llegendari dia de desembre era ja tan sols un rastre a la memòria dels que el van viure.

Interior del programa de ma

Jordi Pujol és un habitual de Sant Antoni. Un dia un venedor apostat en un racó li va oferir unes cintes sense nom. Eren una joia. Contenien el concert que Big Bill Broonzy havia donat al Capsa el 1953, però el mercader tenia més cintes, tenia el tresor i, a l'escoltar-les, Pujol va saltar d'alegria recordant totes les vegades que el seu pare li havia parlat d'aquell dia inoblidable. Allí estaven Armstrong i la seva banda en directe a Barcelona. Joan Antoni Arañó, un antic membre del Hot Club, havia mort poc abans, i la seva família va buidar el seu pis del carrer Llúria. Llibres i pel·lícules van ser venuts i unes cintes sense nom haurien anat a les escombraries sinó hagués estat per un venedor ambulant i un editor discogràfic a qui el seu pare li va ensenyar a estimar el jazz.

Publicat al diari El Mundo el dia 12 de desembre de 2000

 

Amb When It's Sleepy Time Down South Armstrong comença els concerts a Barcelona

El proper dia 1 de gener, el Jamborée recordarà els concerts de Louis Armstrong a Barcelona amb un concert del Jazzcare All Stars preparat especialment per commemorar l'efemèride.