El que compta ara no són les xifres, és el nas; per què la recuperació és encara lenta i menuda, però és que la caiguda ha estat de les de prendre mal. El nas diu que hi ha llarga vida per al llibre (de paper), indica que el llibre i la lectura lentament recobren el prestigi social perdut i valora la nova mirada que algunes institucions fan cap a la cultura literària. El nas diu que no s'ha de tirar coets, però dona raons per seguir esforçant-se. El nas, la més sofisticada de les eines de prospectiva, insisteix que només serem més lliures si som llegits. I no falla, car el coneixement parla sempre de llibertat.
Amb aquestes expectatives els editors de Catalunya carreguen les bateries de la il·lusió de qui creu en allò que fa, i dimarts ho van dir públicament i van convidar tothom a participar-hi. Lluny de les alegries de quan lligàvem els gossos amb llonganisses, la Nit de l'edició no podia tenir millor sentit: discretament festiva, mesuradament reivindicativa i singularment enunciativa. I si encara estem per sota dels escarransits estàndards de lectura europeus no és per que la indústria editorial no s'hi esforci; vull dir: no és aquesta pota la que falla. Hi ha una educació que menysprea les humanitats, alguna administració poc o gens compromesa i molts ciutadans ben esquius al llegir per peresa. Això també ho diu el nas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada