Però al bar Drassanes, conegut popularment com Roberto pel nom del seu diligent cambrer, un parroquià es posa a parlar de cultura (sic) i acaba fent un Top Ten de consellers: guanya Mascarell per golejada. No és gent de l'elit cultural, és un modest empleat que reconeix públicament al conseller un profund coneixement de causa 'ja des que era a l'ajuntament', serietat i ponderació (el que li faltava a en Tresserras, sosté). Si algú pensa que m'ho invento que vagi a l'establiment esmentat i pregunti.
Els mèrits que li troba aquest ciutadà anònim deuen ser similars als que li troba en Mas. La bona sintonia, no nomes de govern sinó d'idees, que hi ha entre els dos ho denota. Ara mateix parlar de continuïtats és una quimera sense sentit, però mai no havia sentit parlar de consellers de cultura en una barra de bar que no fos de disseny i per algú aliè al gremi i que no anés perjudicat. I això, vistos alguns dels titulars que ha tingut el departament, és un mèrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada