Prendre'n nota

"Si som una nació no és perquè les balances fiscals ens siguin desfavorables, sinó gràcies a gent com Ramon Llull, Ausiàs March, Ramon Muntaner, Pompeu Fabra o Mercè Rodoreda", va dir fa poc en Vicenç Pagès al discurs d'agraïment per la concessió del premi nacional de Cultura. No hi puc estar més d'acord. La realitat, però, és que ni l'autor de Blanquerna ni la de La plaça del Diamant ara no fan sortir les masses abrandades al carrer ni a les llibreries. Vull dir que ignoro quin concepte en tenen de nació la majoria dels meus conciutadans, però del que estic segur que l'estat de la cultura els preocupa més aviat poc. Com a molt l'afer aquest del múltiplex de la tele, per si es queden sense veure el Barça. I que ningú no s'enganyi, si a la majoria gent l'estat de la cultura no el neguiteja, tampoc no podem esperar (ni demanar) que els poders públics s'hi desvisquin més. Els poders públics fan segons els demana la clientela. I la clientela catalana en te prou amb unes quantes bones paraules des de indrets i veus solemnes que els recordin qui som d'on venim i a on hauríem d'anar si tinguéssim clar que som una nació gràcies a Eugeni Xammar, Sebastià Juan Arbó o Jordi Pere Cerdà, per seguir amb els escriptors i no ser tant canònics. I després tothom va fent el que li convé. També en Vicenç Pagès i els que pensem com ell en aquesta qüestió. El problema és que tenim poca requesta.

No se si el President va prendre nota de les paraules del guardonat. Si ho va fer potser traurà la cita en qualsevol instant de solemnitat cultural. I si no ho va fer tampoc no passa res. Segurament és conscient que la bandera que cal brandar és la de les balances fiscals, a la majoria els fa de més bon llegir.