Paper de futur

La narrativa te la consideració general entre els universitaris de què és un inútil divertiment antic. Un cert assaig, com a mínim, forma part del currículum acadèmic, que si no, tampoc. Aquesta és l’actitud que part dels estudiants tenen envers la lectura. Amb aquest panorama, el debat sobre el futur de les humanitats que planteja un manifest de l’Institut d’Estudis Catalans hauria de buscar, no ja la discriminació positiva de les lletres, sinó un empelt complert amb la societat; el contrari és anar pel pedregar. I no confongueu lletres amb el teclat d’una tauleta.

Però encara hi ha tossuts que creuen en escriure i publicar novel·les, contes o dietaris com a instrument per elevar la dignitat de l’ésser human. L’esforç que fa La Magrana de cara a Sant Jordi és més que notable. Amb ‘El carrer de l’embut’, de Pilar Rahola, ‘Societat negra’, d’Andreu Martín (premi Crims de Tinta), i ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’, el retorn de Lluís Anton Baulenas, que ha abandonat 62 per desacords de tota mena, el segell d’RBA aposta per la premissa que hauria de ser lògica:literatura de categoria per obtenir un bon volum de vendes per Sant Jordi. És el mateix que es mereixerien Carles Terès amb ‘Licantropia’ (1984), Blanca Busquets amb ‘La casa del silenci’ (Rosa dels vents) o Esteve Miralles amb ‘Retrobar l’ànima’ (Empúries), premi Marian Vayreda. Si aconseguiran, o no, que la literatura torni a estar al centre de l’esperit humà, em temo que ni depèn d’ells ni de la qualitat de l’obra. El paper de futur de la lectura en la nostra societat probablement estigui més en mans de qualsevol relat d’autoajuda que no pas en la literatura. I, smpatphones a banda, serà el que es vendrà més, és clar.