Que faria el dia que Gràcia recuperés la independència?
Fart de les humiliacions de l’ajuntament de BCN a la personalitat històrica de Gràcia, vaig jurar-me que no tornaria a la vila fins que recuperés la independència, i així o he fet. Assabentat de l’alliberament per les ràdios clandestines, aquest matí he entrat pel carrer Gran a bord d’un jeep de les tropes aliades que han fet possible la restauració de la sobirania. A l’alçada del carrer de Sta. Eugènia li he dit al xofer que s’aturés i he corregut fins la porta de la llibreria Casa Anita per veure si els combats l’havien malmès. En veure que no havia patit cap desperfecte, he picat a la persiana. Al fons he sentit la veu de la propietària preguntar qui era en veu atemorida. ‘Sóc el Vallbona, no has de témer per res. La vila ha estat alliberada’. L’Oblit Baseiria ha pujat la persiana i, encara cegada pel raig de sol primaveral, ens hem fos en una abraçada. M’ha dit no se que d’un tal Joyce, a qui li va publicar una novel·la, però en aquell moment el despertador m’ha tornat a la realitat: ni jo era Hemingway, ni Gràcia era París.
Publicat a l'especial 200 de L'independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada