20/4/07

ESTIMADA MARIA ANTÒNIA

Vam quedar davant la placa inaugurada el dia abans a la casa on havia nascut en Jaume Fuster, al carrer Tallers de Barcelona. Estava commoguda per com sentia de viva la memòria de l’escriptor. Després vam anar a fer un cafè i, amb ulls emocionats, em va confessar que, potser, la futura biblioteca de Lesseps duria el nom d’en Jaume. Llavors, la Maria Antònia Oliver a penes havia aconseguit trencar el silenci per la mort del seu company de tota la vida amb la novel·la ‘Tallats de lluna’ (ed. 62). Avui, la biblioteca Jaume Fuster, la més potent de BCN, perpetua en la ciutat el record de l’autor de ‘De mica en mica’, com present és sempre en la vida de la narradora.
L’estiu passat la vaig anar a veure a la seva casa de Binialí, al pla de Mallorca. Els records d’en Jaume eren per tot, és clar, però els ulls de la Maria Antònia guspirejaven de paraules noves, d’arguments narratius, de ganes de posar en negre damunt blanc tots aquests anys.
D’aquestes llargues diades mallorquines lluminoses i noves la Maria Antònia n’ha tret setze relats aplegats al volum ‘Colors de mar’ (Proa), que acaba de sortir. Però l’Oliver és novel·lista, els contes són per anar fent gana. Ara està treballant en una nova novel·la que es dirà L'infern dels homes feliços. Hi surt la mort d’un ésser estimat i un trasplantament, com el que ella va patir fa anys, però diu que no serà una novel·la autobiogràfica. Entre tants rosegalls comercials, els qui ens l’estimem esperem amb delit les noves paraules de la Maria Antònia.

Publicat al suplement 'Tendències' de el Mundo de Catalunya

1 comentari:

albertcallsxart ha dit...

En Fuster era únic i la seva tasca a l'AELC inigualable. El seu buit mai s'ha omplert.