BOLAÑO HA DE PLEGAR PER NECI

Els insults i amenaces proferides per Antoni Bolaño, director de la oficina de comunicació de la Generalitat, contra el cap de política de La Vanguardia, Jordi Barbeta, són intolerables tant pel contingut com per la forma i no admeten disculpes banals, i menys del tipus discussió de bar com les que va donar ahir Bolaño. En tan que representant i portaveu de la més alta instància del país, director de la oficina de comunicació de la Generalitat hauria d’assumir la seva greu errada i dimitir. I com que sembla que això no succeirà, hauria de ser el mateix president Montilla el que el cessi sense miraments.
No són només unes amenaces fetes amb la boca més o menys calenta, el que ha fet l’estultícia de Bolaño ha estat fracturar les relacions entre el poder i la premsa. I això és precisament l’encàrrec contrari que va rebre del president en ser nomenat pel càrrec; Per tant, ha de plegar.
A partir d’ara les relacions entre els periodistes i la Generalitat entren en una fase marcada per la sospita i la malfiança, just l’extrem contrari al que estant habitualment. i qui no ho vegi així és que actua des del clientelisme i des del mal exercici de la professió. És clar que, a alguns mitjans, aquesta actitud no és l’excepció sinó la norma, i no d’ara sinó ja des de 1980.
Hi ha massa proximitat entre periodistes i polítics. Massa sopars, massa confidències, massa missatges de mòbil i massa favors deguts i donats. Tan de bo aquest greu entrebanc servís per situar aquestes relacions en el punt just on haurien de ser, ço és: el respecte mutu per la feina que ha de fer cadascú, la lògica distància professional i la submissió absoluta al dret a la llibertat d’expressió. I tot això des de la independència, la consciència i el rigor professional.