Ha estat un encert commemorar el centenari de les primeres biblioteques públiques de Catalunya. A més de reivindicar la ingent tasca política i cultural de la Mancomunitat, l’any ha posat en valor social la feina de les bibliotecàries, el servei a la comunitat de les biblioteques i l’enorme pol de riquesa (i orgull afegeixo) que representa tenir una bona biblioteca al poble. La cap de biblios de la Generalitat, Carme Fenoll, dona incansable d’idees inesgotables i agosarades (dels que no són atrevits no se’n parla), ha aixecat un monument a un dels serveis públics més ben valorats pels ciutadans i amb més projecció de futur.
Tots sabem que la celebració no resol els problemes de les biblioteques; amb que obri els ulls a les administracions que hi fiquen ma (Generalitat, ajuntaments, diputacions), ja em dono per ben pagat. Les biblioteques llueixen, i tothom hi vol sortir a la foto inaugural, per això se’n fan tantes; una altra cosa és que hi creguin o actuïn amb un criteri unificat. La funció pública ha de regular l’accés a la direcció, cal redibuixar el mapa a algunes comarques, i cal dotar pressupostàriament i acordar amb el sector editorial la compra de llibres i el tipus de novetats que han de tenir les biblioteques.
No els fa pensar que es destini la recaptació del concert al Liceu a adquirir llibres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada