La llum del Mira

S'ha batejat a l'emergent festival Mira com el 'fill del Sónar'. Sense que això vagi en detriment de cap dels dos, ja pot ser. Amb vint-i-un anys un és un gran taller del so i les alteracions mecàniques del medi; i amb cinc edicions l'altre és un laboratori de l'espectre electromagnètic del qual la llum n'és la part visible. Sónar fonamenta la seva vàlua en la creació d'un corrent de pensament que parteix de la interacció entre música, tecnologia i art; i Mira situa el punt de partida en la tecno-cultura de les càrregues elèctriques en moviment; pas endavant que ubica ambdues propostes al centre d'una creació d'avantguarda capaç de generar el coneixement crític que governi el canvi de model d'època al que ens hem abocat quasi sense instruments de comprensió. I Sonar i Mira en són dos, d'idea i producció catalanes.

L'estrena a Europa d'Entropia, un espectacle produït per la Société des Arts Technologiques de Canadà (SAT) que, en un espai amb 360º de visió, submergeix l'espectador en un camp de radiacions que exciten la ment i els sentits fins al límit de la comprensió artística, remet els famosos mappings a la categoria de festa major.

Però aquest actiu emergent se'n pot anar en orris si les administracions no mostren el tremp necessari que el faci créixer. El conseller Mascarell, via Jordi Sellas, li dona suport com fa dues dècades a Sónar quan ningú no els volia, i fins ara l'ajuntament els acull a la Fabra i Coats. Però la voluntat d'en Mascarell és plegar, en un extrem del complex fabril potser hi faran pisos socials (difícil de casar amb un festival així), i fins la present no hi ha noticia d'un criteri del municipi respecte aquestes iniciatives. O sigui, tan volàtil com la llum.