En un moment en què gairebé no es fa cap edifici públic al país, per sort encara es fan biblioteques. La de Can Manyer, a Vilassar de Dalt, és la catorzena oberta el 2014. La llibertat porta el dorsal 14, el del coneixement, que és la força que permet decidir amb responsabilitat plena. A les naus de l'antiga fàbrica tèxtil hi ha escrita la història de Vilassar, una epopeia popular i obrera feta de lluita i sacrifici que ha donat una personalitat pròpia al municipi. La conversió en biblioteca de la nau que va aixecar Bonaventura Bassegoda l'any 1905 és un acte de justícia amb la memòria del poble. Els telers deixen pas al coneixement. Hi ha més que simbolisme en la biblioteca a l'antiga fàbrica, hi ha la voluntat de dignificar els anhels de milers de persones que van cremar la seva vida dins les naus per donar un futur millor als seus fills. I el futur és ara: la cultura, el paradigma del món d'avui.
Una setmana després es va inaugurar la biblioteca de Puig-reig, i dimarts va obrir portes, per fi, la Carles Rahola de Girona, biblioteca provincial feta pel ministeri que porta mesos tancada i gastant. A més, Generalitat i Estat estan parlant seriosament sobre la biblioteca provincial de Barcelona (sic). I Cultura també donarà suport a les biblioteques dels pobles més petits.
Però una biblioteca no sempre és garantia de coneixement. Als polítics locals de Lleida no els serveix de res. En una trifulga nícia, l'ajuntament ha fet retirar una campanya comercial nadalenca que fa servir la dita popular d'origen catòlic, recollida per l'Amades i dita arreu, 'qui per Nadal res no estrena res no val' per considerar que ofèn els desvalguts. Tenint una bona biblioteca, el que ofèn és la ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada