23/12/14

A TV3 la cultura catalana li fa nosa

Cada vegada que TV3, com a mitjà que només vol ser comercial, és a dir de perfil ínfim, s'enfronta a l'anguniós encàrrec institucional d'haver de cobrir un acte de cultura catalana, no sap sortir-se'n amb el mínim decòrum que el cas requereix. I el cas ho requereix, no per què sigui una llufa que li pengen des del Govern, sinó per què la raó de ser de TV3 és la de promoure la llengua i la cultura catalanes més enllà de les vulgaritats pseudocòmiques. I ho fa de qualsevol manera i evidenciant un menyspreu llastimós.
La potinera transmissió de dilluns de la Nit de Santa Llúcia en va tornar a ser un exemple. Fins les 9 va emetre una primera part sense ritme televisiu, sense gràcia, carca. Suposo que la televisió tampoc no hi va fer res per aconseguir un acte més àgil. Després, quan arribava el moment de conèixer els guardons, la transmissió es va traslladar al web. No al 33 (on hi feien dibuixos) o el 3/24; no: al web per què no ho veiés ningú. Al TN es va fer una primera connexió per saber que havien dit els polítics presents de l'admissió de la querella de la fiscalia al President (no que opinaven de la situació de la cultura o similar), i després es va fer una segona per sentir una frase del guanyador del Sant Jordi de novel·la i per no sentir (per la remor de fons) un periodista que no sabia que fer. I llestos. Això si, es va repetir manta vegades que el 30 Minuts havia rebut el premi Òmnium de comunicació.
Que TV3 te un problema amb la cultura catalana, problema de menyspreu i autoodi per què voldria ser tan extravagantment vulgar com Tele 5 o Antena 3, ja se sap. Després d'empetitir fins al límit la trista producció cultural del 33 ara ja es diu que, senzillament, el director general de la CCMA Brauli Duart (que és l'únic que mana) se la carregarà. Ara, que després vagin dient que són estructura d'estat és una impertinència, sobretot pel despropòsit cap als contribuents que, contents i enganyats, es van il·lusionar amb la tele pública que, quan es va crear, es va dir que seria la més poderosa eina de normalització de la llengua i la cultura catalanes. I així ens va.