Canvi de model

A finals dels vuitanta els acords entre el ministre Semprún i el conseller Guitart van oficialitzar la participació financera de l’estat en la cultura catalana. El conseller va ser durament criticat pels llavors joves lleons de l’opinió publicada pel que consideraven una intromissió fenícia d’Espanya en la cultura nostrada, però la realitat i la lògica es van imposar i, sense escarafalls, els diners del ministeri han col·laborat a la consolidació de les grans institucions culturals del país. Amb l’excusa de la crisi, i amb el rerefons del procés sobiranista, el ministre Wert ha decidit tallar de soca-rel aquest pacte tàcit retirant la major part del finançament ministerial a la cultura catalana i abandonant-la a la seva dissort.

Com que això no és una eventualitat, sinó una constatació més de l’assetjament a Catalunya en tots els fronts, s’imposa un canvi de model en l’estructura de les institucions i esdeveniments en els que participa el ministeri. En primer lloc replantejant els consorcis i fent-ne fora la institució que no compleixi. I que les seves cadires siguin ocupades per representants de corporacions disposades a col·laborar en el finançament i gestió d’aquests consorcis. Si es vol mantenir el nivell d’excel·lència dels grans bucs culturals, ara mateix no hi ha més volta de full que obrir les institucions culturals públiques a la participació privada. I esperar un nou model de finançament del país, o d’estructura política, que permeti recuperar l’absoluta titularitat pública als nostres grans teatres i museus.

Entre els pressupostos generals i la campanya atiant la fugida del món editorial, aquesta setmana ha tocat assetjament en matèria cultural. La vinent en serà un altre.