11/10/12

Americans de Catalunya

El camí cultural entre Amèrica i Europa passa per Catalunya; aquesta és una realitat que va més enllà dels avenirs polítics. El festival Ulls ho ha demostrat per sisena vegada aquesta setmana passada. Cinc cicles, vint-i-dues companyies i trenta tres activitats en deu espais de Barcelona i rodalies (tres de nous), tothora curulls de públic, ho han demostrat. Voler sostenir que la cultura llatinoamericana (per posar-li un nom) no és, i ho serà sempre, part del llegat cultural català, és una perversió interessada; és no tenir ulls.
L’organització d’aquest festival si que en te, a més dels del nom, i amb bona vista. Nascut modestament l’any 2006 a l’empara de la Virreina, la proposta fundacional de crear un pont cultural entre Europa i Amèrica Llatina s’ha consolidat amb escreix gràcies a la bona acollida del públic i al suport d’empreses i institucions, també ara en temps difícils, demostrant així la capacitat que te el país per ser motor de difusió cultural. Amb un peu a Europa, que és la nostra casa comuna, i l’altre a Amèrica, quina cultura ho és també de Catalunya a través de la llengua, el projecte d’Ulls busca convertir el país en el nexe d’unió entre la creació cultural escènica dels dos continents. No podien haver escollit millor lloc ni per tradició, ni per realitat, ni per anhel.
Realitats com aquest festival Ulls desmunten la teoria de la por a l’anorreament del castellà a Catalunya en un futur de major sobirania. Si girar l’esquena a una llengua és ja de per si greu, fer-ho al castellà seria perillós per al futur de Catalunya. A ningú no li passa pel cap fer-ho, seria impropi. No cal patir ni pensar en exilis delirants; les organitzadores d’Ulls no ho fan pas, i tots hi guanyem.