Les coses que es mouen progressen. Això vol dir anar endavant de forma inexorable, vèncer dificultats i superar idees caduques. La fusió empresarial de les editorials Cossetània i Angle és una noticia en aquest sentit. El nadó es diu ‘9 grup editorial’, mou 4,5 milions d’euros l’any i 150 títols. És el segon grup editorial del país i el primer independent. Van començar a festejar amb la crisi de l’Arc de Berà i ara han arribat a la conclusió de que, bo i mantenint els respectius catàlegs i una línia editorial pròpia, units seran més forts i estalviaran. En Jordi Ferrer (Cossetània) presideix el grup, te la seu administrativa a Valls (el local és de propietat), i la distribució, difusió i premsa a Barcelona. Tot i que Eudald Tomassa (Angle) fa un pas enrere per centrar-se en altres empreses, és una unió entre iguals; només així es pot avançar amb garanties. Mentre altres contrauen la producció i la supediten a les vendes, ells ja pensen en una nova i potent col·lecció de narrativa. Que tal els clàssics descatalogats?
Qui també es mou és en Miqui Puig. Fa temps em va comentar la idea de llençar un fanzine; ara el tinc a les mans. Es diu Thorn, en homenatge a la cantant Tracey Thorn (Everything But The Girl), i és un fanzine dels de sempre: disseny radical però intemporal, textos agosarats (no us perdeu els del propi Puig, Kiko Amat i Miqui Otero) i una idea molt clara: remoure-ho tot, les consciències, la memòria i la falsa apocalipsi que pregona el digital. Creure en el paper, com ho fa Thorn, és progressar.
La col·lecció ‘La butxaca’ també es mou. Una de les millors idees editorials del Grup 62 fa cinc anys i 900 títols, i convida els lectors a fer el vermut a la Moritz; poca broma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada