La inhibició reversible del desig sexual pot generar alguna angunia moral, però probablement és la única possibilitat real, jurídicament correcta i socialment acceptable d’evitar la reincidència de violadors que han complert condemna.
Un violador és com qualsevol altre pres. D’acord que les estadístiques diuen que hi ha un percentatge de reincidència elevat, però si ja ha complert la condemna, no hi ha raó de dret per seguir privant-lo de llibertat. Quans lladres reincideixen i no per això no se’ls allibera quan han complert la pena?
En aquest mateix sentit tampoc no està tan clar que la mesura de vigilar-los d’aprop per via telemàtica vagi gaire a dreta llei.
On no pot arribar la llei ha d’arribar la ciència. Ara el que queda per veure és quants presos voldran sotmetre’s a aquesta mesura que rep el nom tant lleig, impropi i discriminador de ‘castració química’. Aconseguir-ne un bon nombre és una feina que s’ha de fer des de la presó. Que ningú no pugui dir que no serveix per a res.
Dit a El Món a RAC 1 del 07.08.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada