QUI AL CONSELL DE CULTURA?

Amb l’aprovació pel Consell de Govern de l’avantprojecte del Consell de Cultura i de les Arts, els creadors veuen satisfeta una demanda històrica; tenir veu i vot en la política cultural de la Generalitat; ço és: decidir on van els diners del Departament, a qui s’ajuda i com. Un pastís massa delitós (ara que estem en temps d’àpats hipercalòrics) com per què no hi hagi una llarga corrua d’artistes, pensadors, opinadors i aspirants a mandarins que es postulin per ser un dels catorze escollits per formar part d’aquest Consell.
L’avantprojecte aprovat el dia 19 delimita amb claredat les competències de l’ens: “Decidirà la destinació dels fons que el Govern reserva a la promoció i foment de la creació artística i cultural, participarà en la definició de les línies estratègiques i els objectius nacionals culturals i concedirà els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat. A més, el Consell treballarà per afavorir el diàleg amb els sectors i establirà vincles amb els òrgans assessors i de participació del Departament de Cultura. Elaborarà l'informe anual sobre l'estat de la cultura, informarà el Govern sobre l'ensenyament de les professions vinculades a la cultura i, preceptivament, sobre els avantprojectes de llei que incideixin en política cultural o artística i sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals que correspongui al Govern.”
Així d’entrada, aquestes atribucions no admeten protestes. Convergència mai no va donar veu ni vot als creadors. Quan Joan Rigol va intentar alguna cosa amb el Pacte Cultural el van cessar. Els consells per la modernització i la internacionalització de Joaquim Ferrer van ser només assessors, i tot i així també el van fer fora. Jordi Pujol va utilitzar sempre la cultura amb finalitats clientelistes dividint els creadors entre els fidels a la seva causa i la resta. Ara això s’ha acabat. El futur Consell de Cultura i de les Arts és una eina democràtica i plural que garanteix la participació dels creadors en les decisions que més els afecten; però la seva sort final dependrà molt de la selecció dels seus membres. I ja hi ha gent fent corredisses per optar una de les catorze places.
El Parlament nomenarà els membres del Plenari del Consell i el president de la Generalitat nomenarà el president del Consell. Si és un formulisme administratiu, cap problema; ara, si es tracta de reproduir en petit l’arc de representació parlamentària, malament. De Parlament ja n’hi ha i te unes atribucions. El Consell no cal que respongui percentualment a la paritat política com tampoc no ho ha de fer a la de gènere, no siguem estruços (si són 14 dones i ho fan bé, on hi ha el problema?).
Un Consell de venerables universitaris o d’autoanomenats maîtres a penser, estarà lluny de la realitat i desconeixerà els sectors emergents de la creació, joves i perifèria urbana. La cultura de masses, la virtual, les avantguardes i les formes més modernes de creació han d’estar representades. Els representants o directament vinculats a associacions han de tenir una presència molt limitada per no caure en el mateix error que la Institució de les Lletres Catalanes.
En resum; al Consell de la Cultura hi ha d’haver gent de pensament transversal, de pràctica creativa oberta i professional i de curiositat i rigor personal. L’esforç que s’ha fet fins ara val la pena; el pròxim, buscar els membres, ha de ser d’enginyeria fina.

Publicat a El Mundo de Catalunya