22/9/17

L’1 d’octubre els escriptors també votarem

Som escriptors. Treballem amb la paraula per mirar d'expressar-nos i de
construir imatges en què ens puguem reconèixer i en què es reconeguin els
lectors. El nostre repte és aquest, i fer-ho tan bé com en siguem capaços, i
això vol dir també amb la màxima llibertat. Per això tot sovint som entre els
primers que reclamen i vetllen per la llibertat d'expressió.
Ara en torna a ser l'hora. Som a les portes de l'1 d'octubre i el govern de
Catalunya ha emplaçat la ciutadania a expressar, en referèndum, si vol que
el país sigui un estat independent en forma de república o continuï essent
una comunitat autònoma espanyola. A nosaltres, en tant que escriptors,
aquesta crida ens interpel·la com a la majoria de conciutadans.
Però encara ens interpel·la més, si és possible, des del moment que
constatem com hi estan reaccionant tots els ressorts de l'estat espanyol. La
seva resposta —hiperbòlica, entotsolada, d'un hiperlegalisme histriònic, d'un
supremacisme arnat— va començar per fer impossible el debat polític serè. I
ara ja atempta sense escrúpols contra la llibertat d'expressió i altres drets
fonamentals.
No podem acceptar que s'escorcollin impremtes i mitjans de comunicació,
que es prohibeixin actes públics, que s'intimidi els qui treballen perquè tots
els ciutadans puguem decidir el nostre futur col·lectiu. Per això cridem a
participar en el referèndum del pròxim diumenge 1 d'octubre. Que cadascú
voti el que vulgui. Però que no hi falti. Perquè ara mateix el que hi ha en joc
no és només el futur del país. Ens hi juguem també la llibertat d'expressió, la
dignitat de ser ciutadans de ple dret.
Per tot això els escriptors votarem.

21/9/17

Estat de guerra

Llibertat d'expressió
llibertat d'impressió
llibertat d'opinió
llibertat de reunió
Avui, a Catalunya, el govern espanyol vulnera tots aquests drets fonamentals.

Libertad de expresión
libertad de impresión
libertad de opinión
libertad de reunión
Hoy, en Catalunya, en gobierno español vulnera todos estos derechos fundamentales.

Freedom of expression
freedom of print
freedom of opinion
freedom of assembly
Today, in Catalonia, the spanish government violates all these fundamental rights.



La llei marcial o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són la guerra o les revoltes.
En aquest sentit, la llei marcial s'imposa quan és necessari donar suport a les activitats d'autoritats i organitzacions militars. Això es produeix quan hi ha necessitats considerades com a «urgents» pel govern de l'estat, en les quals les institucions ordinàries de justícia no funcionen o bé es consideren lentes o febles per mantenir el control de la nova situació. L'objectiu teòric de la llei marcial és preservar l'ordre durant una situació extraordinària o d'emergència.
En general, la llei marcial implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.
La Constitució Espanyola de 1978 no preveu aquesta situació d'excepció. (de la Viquipèdia)

Gratadora de caps

L'Anna Guitart és una periodista que potser coneixereu pels espais de llibres que ha fet al programa Tria 33. Lluny del ditirambe, però sense atorgar-se tampoc un rol de crítica que no casa amb l'espectacle televisiu, amb els seus comentaris l'Anna ha estimulat la lectura i il·luminat els llibres que ha seleccionat per acostar als lectors. Una fórmula tan senzilla com atractiva. Si parlo en passat perquè el Tria 33 ha desaparegut. Ara fa un espai de llibres al magazín del matí, i es veu que farà un programa de llibres amb data de caducitat: de gener a abril.
Així com en altres temes TV3 sempre ha trobat la fórmula per compaginar qualitat, entreteniment i audiència, amb els llibres te mala peça al teler. Les successives fórmules que ha provat han patit tots els mals (pressupost, horari, disseny de producció...), i han tingut una vida breu i esllanguida. Es clar que potser no havien trobat la persona capaç d'atraure l'espectador amb grapa, mesclant idees i capacitat seductora. Crec que l'Anna Guitart és la professional que busquen.
Conservo fresc el record de la visita de Bernard Pivot per commemorar els 75 anys de la llibreria Jaimes. Barrejant autobiografia, lectures, escriptors i televisió, va fer un monòleg sobre com els llibres fan brillar les nostres tristes vides. La dissertació es va dir Souvenirs d'un gratteur de têtes, i us asseguro que, tothom qui no tingués el cap tancat amb balda sectària, va sortir del Romea amb l'esperit somogut. L'Anna pot ser la gratadora de caps que li cal a TV3 per fer un programa de llibres eficaç, entretingut, rigorós i televisiu, és clar. I que remeni l'ànima de l'audiència; que és clau per què un programa de llibres funcioni.

15/9/17

Oh, bebè. Què he fet?

(ficció crítica)

“Helen, jo sé que realment no ho volies fer això. Jo també ho sento”, va dir Lee Morgan a la seva dona després que aquesta li disparés un tret mortal al pit. Afeccionat al jazz com soc, fa temps que penso en aquest fet i, per molt que el desmunto -infidelitats, discussions, drogues, sexe, nit, jazz-, no aconsegueixo trobar-hi el sentit immanent que probablement té: al cap i a la fi, la seva dona va ser l’única persona que va ajudar el trompetista a superar l’addicció a l’heroïna.
L’estúpida mort damunt la moqueta de l’Slug’s Saloon d’un artista que estava canviant les formes modernes de la música popular (es reconeix que The Sidewinder és un dels discos més influents del segle XX, i no només del jazz), després d’haver superat un dur pas per l’heroïna que el va tenir dos anys apartat de l’escenari, és com una metàfora del tràgic xoc entre la brutal realitat de l’existència i les formes ordenades i comprensibles amb què la cultura i els mitjans de comunicació aspiren a representar la vida. Si el món ha perdut tota mena de sentit que faciliti el relat coherent, potser estem abocats al fracàs col·lectiu: és impossible explicar quelcom que, en la seva realitat profunda, no té cap estructura discursiva.
Així, la mort del gran trompetista a mans de la persona que més el va ajudar a ser genial (i el penediment mutu final), trenca el sentit dels fets que ens hem atorgat al llarg de segles per entendre les coses, i s’instal·la en una negació de la narració com a instrument d’ordenació de la vida. Si la realitat és tan feroç que esclata pels aires en milers de bocins en forma de micro-relats incoherents, com progressar fins trobar el sentit al tràgic fet que, el febrer de 1972, va dur Lee Morgan a dessagnar-se al peu de l’escenari on estava a punt de fer el segon passi de la vetllada?
Cap a on anem, si som incapaços de reconstruir aquesta existència que se’ns presenta agressora i fer-ne un nou relat que ordeni la salvatgia?
Cap a l’heroïna, la indolència. El vague somieig d’una realitat amable i sense ansietat que porti melodies agradables que ens atordeixin prou per a veure passar la vida des de la pantalla? Convertir-nos per fi en l’espectador sense maldecaps que, discretament, volem ser.
Viure permanentment en el simulacre de Jean Baudrillard?
Però és precisament ara que la realitat ha destruït el model realista de relat (que ha explicat la història moderna) fins a fer incomprensible el món d’avui, que la narrativitat s’imposa amb força per damunt de les closques pelades dels cretins. Davant la impossibilitat de refer el vell ordre construït per la cultura, enfront de la ceguesa i la niciesa, ja no té sentit parlar sobre les coses fent els meandres necessaris per no ferir la susceptibilitat del poder opiaci. La narració, ara, explica les coses per si mateixes.
I perdó per disparar-te, Lee.


Dues a la Setmana