La revista l'Avenç debat
sobre què fer amb els premis literaris. En el gremi (escriptors, editors,
llibreters) hi ha una tendència a dir que hi ha massa premis, que els d'obra
inèdita no serveixen gaire per consolidar ni obres, ni autors, ni lectors, i
que no són nets perquè qui paga o edita els controla; i que els premis que cal
promoure són els que es donen a obra ja publicada, que són nets, justos i
realment serveixen per fomentar la lectura i crear un imaginari literari de
qualitat.
Jo no ho veig tan clar com
alguns dels que responen a la revista. Què hi ha massa premis, potser. Però la
majoria són de festa major i no fan cap mal, ans al contrari, fomenten les ànsies
d'escriure, un dret inalienable de qualsevol persona, sigui escriptor 'professional'
o a estones perdudes. Què els premis a obra inèdita no són nets, no és exacte;
i ho dic amb coneixement. Hi ha de tot, i en certs cassos entenc que, qui es
juga els calers, no vol riscos, sinó una bona promoció i que les vendes
funcionin, que per això convoca el guardó i es juga els seus calers. I que els
premis a llibres editats són nets i vàlids, pregunteu-ho a l'Ateneu. La
trifurca del Creixells només demostra que, de tripijocs i d'interessos tèrbols,
n'hi ha per tot. I coses així, francament, no fan cap be al foment d'una literatura
de qualitat i tal. Un altre cas és la reforma del Sant Jordi d'Òmnium:
d'entrada sembla reunir garanties per a l'equanimitat.
Els premis esperonen els
escriptors, els ajuden a menjar calent (o no hi tenen dret?) i difonen la seva
obra entre lectores i lectors. I més d'hora o més tard solen ser aquests qui
decideixen si val la pena seguir llegint aquell autor. I els premis passen, com
tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada