La revista New York
pregunta a portada on es Obama, ara que Trump està destruint els drets civils
dels dèbils. Obama, primer president negre, Premi Nobel de la Pau i paradigma d'un
poder negre, és a l’Empordà convidat a una boda de pijos de marca major.
Mentrestant, al país que va presidir, els nens immigrants són separats de les
famílies amb impunitat política, però amb l’oposició d’artistes i creadors. New
Yorker hi dedica la portada: uns nens espantats, amagats entre la túnica de
l’estàtua de la llibertat. I Obama a Catalunya. Aquest és el poder negre
d’avui; el resultat d'anys de lluita, de vexacions i violència policials, de
morts.
Cinquanta anys després del
Maig del 68 la repressió i les retallades de les llibertats, fan precís un
altre maig. Arreu del món no s’havia retrocedit en drets i llibertats com ara.
The last poets, fundadors del hip hop amb Gil Scott Heron, ho han entès, i han
tornat als 50 anys de crear-se. En feia 20 que no editaven un disc i no
apareixien en públic com a col·lectiu poètic. Presenten 'Comprendre que és el
negre' a la Rough Trade de Brooklyn. No som molts, però sabem que assistim a un
renaixement. A escena parlen de la vida, dels poemes i de la lluita, sota un
ritme profund i latent de percussió. Reciten, fan bromes i canten a la
revolució, a aixecar-se contra les dictadures disfressades de democràcia, dels
USA a Rússia, passant per Turquia i Harlem.
Per això han tornat, per
clamar amb veu alta contra les injustícies socials i les conculcacions de drets.
Fan una cosa així els poetes d’aquí? Aquí fan poemes en favor d'una revolta de
classes mitjanes, com ells, de gent que te molt a perdre. Però dels pobres, de
la revolució, no en parla ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada