5/7/17

Benvolgut Xavier

Quan vaig saber que t'havien atorgat el premi Memorial Pere Rodeja a la difusió del llibre, ho vaig trobar insòlit. No perquè no te'l mereixis; ca. Només per haver de suportar la impertinència de segons quins periodistes i la petulància d'algun que altre autor, et mereixes això i la Grossa de Cap d'Any i tot. És que és poc habitual que algú es recordi dels professionals que hi ha al darrera de la cuina dels llibres. Amb els autors, editors, traductors i llibreters sempre s'hi pensa; amb els correctors, dissenyadors gràfics o distribuïdors, més o menys; amb els departaments de màrqueting quan s'hi pensa sempre sol ser per mal. Ara be, amb el mitjancer que permet que el món en general sàpiga de l'existència d'un llibre i en conegui les seves virtuts, difícilment ningú hi cau. És com si els periodistes tinguessin un olfacte tan fi que descobrissin tots sols les excel·lències d'una obra. I no.
Només la gent que us dediqueu a la difusió cultural, d'entre els quals tu n'ets mestre, sabeu el que es picar la porta freda de la indiferència dels grans mitjans de comunicació vers certs temes tan difícils de 'vendre' com la literatura catalana. No vivim en el millor dels mons, prou que ho saps. És per això que la teva feina constant, intel·ligent i discreta, adjectius que dic amb coneixement de causa perquè jugo a les dues bandes (ho sento per tu, que m'has de suportar com a periodista i autor), mereix el reconeixement públic d'un premi i el particular de tots els qui tenim el goig de treballar amb tu, de saber que el Xavier Gafarot ens ajudarà be a resoldre les necessitats, problemes i tantes penúries que habiten a la feina dels periodistes i dels escriptors.