FACTORIA SENSIBLE. No ens queda ni la bohèmia

Amb el Pastís amenaçat de tancament, el Marsella vivint a precari, el Pipa Club mudant-se a Gràcia i el record cada dia més llunyà de l'amic pianista dels últims dies de la bodega Bohèmia; els darrers vestigis d'aquella vida precària, desordenada, idealista i literària coneguda genèricament com la bohèmia, i que a Barcelona va perfilar un paradigma de societat artística i cultural, esllangueixen com una espècie animal en vies d'extinció.

A la ciutat de la modernitat i el cosmopolitisme poca gent sap sap qui eren Francesc Madrid, 'Amichatis' o Jaume Passarell (tot i l'exposició que el CCCB va dedicar al Paral·lel). Ja ho se que eren personatges d'un altre temps, de quan Barcelona tot just s'obria al món i els cafès concert, les putes, cupletistes, comediants i periodistes començaven a escriure nit a nit el relat contemporani d'una ciutat que tot just enderrocava les muralles. Però també és cert que aquella manera idealista i vital d'entendre l'art i la cultura va conformar un model de civilització barceloní de bars, matinades i gresques no sempre amb final feliç, propi i original de la ciutat; un model del qual aviat ja no en quedarà ni el record.

A la Barcelona del turisme i el negoci global no hi ha lloc per a una cultura urbana de digressió i ritme pausat. De fet fa nosa i se la fa fora. Greu error, per què ens hi juguem la personalitat que ha fet única i atractiva al món aquesta ciutat des dels temps del modernisme, això que ara s'ha convertit en un imant de nevera que venen als quiosc de la Rambla.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/factoria-sensible/rafael-vallbona-escriptor-i-periodista/audio/886878/