Però en J. creixerà. Deixarà l'institut i la professora que li va donar a conèixer els llibres. Potser es graduarà a la universitat i, amb penes i fatigues, tindrà una feina. I, en el menys dolent dels casos, potser deixarà de llegir per plaer, pel simple plaer de gaudir de les històries que ens expliquen altres, pels relats que fan volar la ment i créixer com a persones sensibles i lliures. A moltíssima gent li passa. A l'institut els descobreixen la lectura i el gust pel coneixement, i amb la joventut es perd, i així es truquen moltes vides de lectors. Per què?
Hi ha algun punt de la cadena de l'educació i la vida que falla. L'esforç ingent que fan la majoria de mestres, a les envistes de l'edat adulta queda en un no res. El sistema fagocita els seus fills, els idiotitza i els fa metges o paletes, i a tots els nega el coneixement en la matèria més bàsica: la de ser éssers humans. Ja interessa. En Manuel Cuyàs escrivia fa poc que potser no tornarà a parlar a una classe d'universitaris on la majoria estiguin mirant el mòbil i enviant missatges a les xarxes. És això el que queda de l'ésser humà?
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada