Adéus

Potser penseu que els adéus de Ricard Estruch de la Festa Major i de Toni Comin del PSC no tenen res a veure, però no deixen de ser dos importants actius humans que abandonen sengles llocs de representativitat pública. I hi eren per la seva vàlua, evidentment. I quan la gent que val marxa tothom hi surt perdent, començant pels companys que han estat al seu costat. A Estruch el notava fatigat i amb necessitat de desconnectar quan el vaig veure fa uns dies. No m'estranya, ha donat una bona part dels millors anys de la vida a la Festa Major, que és com dir a la vila. En Comin, amb qui vaig coincidir fa poc a la tertúlia del Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, no estava pas cansat, ans al contrari, sentia la necessitat de continuar empenyent la idea d'un PSC veritablement compromès amb el país, però l'aparell del partit i els seus corifeus l'han acabat empenyent a marxar. Són causes diferents, si, però les conseqüències són les mateixes: hi sortim perdent els graciencs i els catalans.

Entenc l'adéu d'Estruch i aplaudiré sempre la seva ingent tasca en favor de la festa més popular de tot Barcelona, autèntic símbol d'identitat de Gràcia al món. No entenc, ni comparteixo, la defenestració, acompanyada d'un cert escarni a les xarxes socials, de Comin. Però tot són maneres, és clar.