Si l'autoritat ho
permet
Si cap jutge no ho
impedeix, dilluns és Sant Jordi; un esdeveniment comercial i de màrqueting
identitari on abans els escriptors n'eren els protagonistes i ara a penes són
uns secundaris. Crec que la millor forma de commemorar aquesta diada seria
llegint, no pas comprant ni venent, però el mercat ha decidit que sigui així, i
jo no sóc ningú per contrariar-lo. De fet, un departament comercial m'ha
preparat una gira per parades de la qual no tinc cap esperança de sortir-ne viu.
Però mentre sigui a tots els punts a l'hora convinguda, la resta tant hi fa. I si al final de la jornada traspasso no em trobaran a faltar ni preguntaran per la meva salut. Avui en dia són ells i els de màrqueting els
imprescindibles en això dels llibres. Els escriptors, quan no actuen de
ninotets per animar la festa, més aviat fan nosa.
Jo em passaria el dia
llegint La investigación, del gran Philippe Claudel (en castellà, perquè
Salamandra ha tingut el detall d'enviar-me'l), o El barri de la Plata, de Julià
Guillamón. Són novel·les que ajuden a entendre una mica el món d'ara mateix.
Un, en Guillamon, a còpia de reconstruir el que s'ha estat per saber el que
s'és. L'altre dibuixant una atmosfera angoixant, opressora i deshumanitzada,
autèntic paradigma de la societat actual d'ara i d'aquí. I el Sant Jordi de
dilluns, cal cap i a la fi, només serà un dia més d'aquest seguit de sense
sentits amb que s'ha convertit l'existència. Suposo que per això cap jutge no
ha pensat en prohibir-lo. Total, el mercat és un element molt més arrasador de
la cultura que la llei mordassa, la judicatura i l'agressió política a la
llibertat d'expressió.
Potser quan ja no quedi res, tothom es girarà vers la
cultura, amb desesperació, per mirar de salvar alguna engruna del que érem. El que quedi. Si en queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada