Memòria llibresca

Sóc una mica mitòman. He entrat a llibreries empès pel que han significat per algun autor de culte, de la Shakespeare & co a la City lights books, com ho he fet a Deux Magots o A Brasileira pel mateix motiu: vull conèixer indrets relacionats amb obres o escriptors que he llegit. He preguntat si podia fer una foto del lloc i he comprat un llibre o fet un beure. És el mínim respecte per un establiment.

Ara, una de les llibreries més belles que conec, la Lello de Porto, pateix la plaga del turisme massiu. Tres mil persones hi entren cada dia presos de la mitomania d’haver servit d’inspiració a J.K. Rowling per crear Harry Potter. Ho han provat tot: cobrar entrada, donar flyers explicant la història de la casa i pregar que no es facin selfies; però no hi ha forma de contenir la devastació. L’esperança és que, algun dia, una part d’aquestes hordes s’adonin del que pot suposar llegir per a les seves vides, i entrin a la llibreria, no per fer-se una foto a l’escala, sinó per comprar un llibre (i si és de Pessoa, Lobo Antunes Saramago o Almeida Garret, millor).

És una putada la invasió que pateix la Lello, i espero que sàpiguen trobar la fórmula per revertir-la en favor de la literatura i del negoci (que carall). I quan la trobin no cal que ens l’expliquin, aquí això no ens passarà. Ja ens agradaria, però a Catalunya gairebé no hi ha rastre del pas dels escriptors per llibreries (tret dels que les citen als seus llibres, i encara). I de cafès, hotels o restaurants, poc més. No tenim memòria llibresca, i és una pena. Sense memòria el present és evanescent, i el passat un puzle sense fer. Espectres sense identitat condemnats a desaparèixer com el fum del temps.