30/7/15

Llegint el món a pedalades

El viatge transforma la nostra mirada sobre el món i la gent; obre la ment com un llibre. Relat d’un lent viatge en bicicleta a la recerca de lectors i biblioteques.
FOTO: Josep Mª Ponce. TRIBUNA MARESME





Que recordi el projecte BiciBiblios no incloïa fer cap descripció acurada dels efectes del LSD sobre la percepció visual a l’àrea d’infantil d’una biblioteca. Però quan veig l’estany de Banyoles em ve al cap l’episodi de ‘Ponche de ácido lisérgico’, on Tom Wolfe descriu la bronca que munten els amics de Ken Kessey quan es llencen a l’aigua d’un estany ‘only Black people’ totalment col·locats. Puc considerar aquest monumental relat de no ficció, un llibre de viatges? Hi ha viatge físic, el del bus de Kessey per Califòrnia amb amics tan poc recomanables com els Grateful Dead, i astral, obvi: l’àcid anava barat i no era il·legal.
Però ara i aquí si que ho és. I sec en un sofà d’Ikea de color taronja a l’àrea de llibres per a nins de la biblio de la capital del Pla de l’Estany. Per què, doncs, parlar de temes delicats davant d’un auditori tan exigu (prop d’allà l’ex jutge Santi Vidal està proclamant la independència) com atònit? A) La biblioteca no te sala d’actes i utilitza l’espai infantil on, realment, hi ha sofàs taronges. B) El primer que he vist en arribar a l’estany amb la bici procedent d’Olot i Sant Joan de les Abadesses són uns russos fatxendes, i força contents, saltant dins les barquetes de passeig amarrades a la riba i fent-se selfies. Fins que ha vingut l’encarregat de les barquetes i hi ha hagut raons. C) vaig començar el viatge a la Cerdanya parlant dels viatges de Pla amb l’amic Josep Bort, per anar cap al Ripollès; la Catalunya vella dels comtes Guifré i Arnau. A la biblio de Sant Joan, petita, tronada, vam parlar dels viatges a peu de l’Espinàs (el del Matarranya és un dels grans llibres contemporanis de prosa), de la Castella i el Portugal de Gaziel i dels Viajes de entreguerras de John Dos Passos, que va escriure ‘Espanya és un país de tragèdia i sang’, i ho va clavar. I a Banyoles em ve de gust introduir un toc de modernitat al viatge per sintonitzar amb la parella que han fet la Ruta 66 en bici; poca broma.
Però anem a pams. Any de les biblioteques, centenari de les primeres que va fer la Mancomunitat, sense ni un duro; quin viatge aquell. M’empesco fer un viatge per parlar de viatges fets i escrits. Metallenguatge de bar i 400 kms en bici, del Pirineu al mar, buscant les experiències dels lectors i evocant llibres que posen ales a les sabates. Per què en bici? Perquè mentre pedalo llegeixo el país, i llegint penso i entenc alguna cosa del món. I perquè m’agrada anar en bici, la única màquina lògica per conèixer llocs i gent. Les altres només ens desplacen.

Pujant la Collada de Tosses, amb el Cadí al fons


A Banyoles, on no m’ha enxampat la pluja pels pèls, parlem d’On the road (Kerouac), de Viajando con los Rolling Stones (Greenfield), del Marroc que ens van descobrir Bowles i Elias Canetti (Les veus de Marràqueix) i de la mirada sobre Nova York d’E.B. White a Esto es N.Y. Llibres sagrats.
Oblido els russos pedalant pels poblets del Pla, a Girona plaga de guiris. Per Montilivi fujo a Caldes, Vidreres, Lloret i Blanes; espectacular biblio, gent magnífica. Deu ser el subconscient; m’enredo amb Viaje a Rúsia de Zweig, Diario de Rússia d’Steinbeck, Érase una vez la URSS, de Lapierre, i acabo seduït per la història de l’encontre entre un pescador blanenc de viatge a Grècia i un col·lega d’una petita illa de l’Egeu. Surt l’Estiu Grec, de Piera. Evoco la joventut perduda en què el vaig llegir, i tinc moltes ganes d’anar a Grècia per dir-los que no estan sols. 
Esquivant camions tràiler a tota llet i empassant merda i fum pedalo per Tordera, Hostalric i Llinars cap a La Garriga. Abans, avituallament de xai amb patates al sant Muç, bons amics dels ciclistes.
El relat del viatge per Lapònia amb esquís que fa una lectora a biblio Núria Albó ja val totes les pedalades fins aquí. Surto content. I un sopar parlant dels grans concerts de rock que ens han fet grans em posa eufòric. Quina inoblidable colla! Així Barberà és aquí mateix, encara que hagi de superar murs emocionals del viatge com Polinyà. El renascut Ripoll em porta cap a Sant Adrià i la platja del Maresme. A Vilassar de Dalt, la biblio en una antiga fàbrica d’en Bassegoda, acabo el viatge amb les ciutats d’Enric González (Roma, Londres, Nova York) i la Sarajevo de Goytisolo.
L’antropòleg Marc Augé diu que "Els ciclistes són adolescents en plena descoberta de la vida"; jo me n’he sentit al llarg del viatge i no ho voldria perdre mai.

Aparador dedicat a BiciBiblios a la biblioteca comarcal de la Selva, a Blanes



Viatges llegits
(modern masterpieces)







    


Per saber-ne més de BiciBiblios
aneu a
:
DiesdeBici











El gitano que hay en mi
Ted Simon (Interfolio)





L’autor que va posar a una generació a la carretera al clàssic
Los viajes de Júpiter, busca les arrels de l’actual Europa 
en un viatge a peu d’Alemanya a Romania, una realitat t
ambé nostra que estava amagada i que ha irromput a 
la nosra cultura de forma sobtada. 









Hacia una montaña en el Tíbet
Colin Thubron (RBA)





Voltar el mont Kailash és el destí del budisme i l’hinduisme

on es creua el terrenal i l’espiritual; però la vida a l’Himalaia
és dura i no te res a veure amb l’alpinisme.
Si quan l’acabeu de llegir no us sentiu lleuger, 
viatgeu al Kailash i purifiqueu-vos. 








Rolling Thunder. Con Bob Dylan en la carretera
Sam Shepard (Anagrama)



Shepard va seguir la gira més revolucionària de Bob Dylan,

la que va fer per protestar contra la injusta condemna
al boxejador Rubin Carter, Hurricane.
Havia d’escriure el guió d’un film, però va acabar 
sent un llibre de viatge, rock i protesta civil. Excitant. 









Trás-os-Montes. Un viaje portugués
Júlio Llamazares (Alfaguara)



Recórrer el territori potser més desolat de la Península
de la ma d’un dels millors autors actuals és un viatge 
tan literari com vital. En acabar-lo de llegir
veureu la ciutat d’una altra manera. 
Segur que hi haurà moltes coses d’ella que
 les trovareu sobreres. 








Diarios de bicicleta
David Byrne (Reservoir Books)


Músic, artista i activista de la bici, explica com volta
 pel món amb una bici que va sempre amb ell; 
d’Istambul a Buenos Aires, però també a Baltimore
o Detroit, amb mani i detencions a Nova York i,
per fi, carrils bici a Broadway.
Un món a pedals és possible.