25/3/16

Vint-i-nou i trenta

L'editorial Bromera arriba als 30 anys de vida, i el festival Tradicionàrius ha tancat l'edició 29. Tots dos estan contents amb raó; uns per haver editat vora 3000 títols, 8 milions de volums i tenir un catàleg de 700 autors, i els altres per haver augmentat un 20% l'ocupació en aquesta edició i tenir un públic (12000) més receptiu a les propostes. Al llarg dels tres decennis els dos les han vist de verdes (moltes) i de madures (poques). Partint de molt avall, l'edició en català al País valencià i la consideració global de la música folk i tradicional, han construït sengles relats que avui són imprescindibles a la cultura catalana. I no em val allò de que ningú és imprescindible. Fa trenta anys potser no, però ara, són ells i només ells els que fan aquestes dues realitats vitals. I si Bromera i el Tradicionàrius desapareguessin, ja veurem qui seria el guapo que faria la seva feina.
Ho dic per què les institucions públiques tenen tendència a valorar les coses només en xifres: "si dóna és que rutlla. I si amb trenta anys encara els hem d'ajudar, és que no deu ser tant troncal", he sentit a dir a no pocs polítics culturals. Així, acaben posant en valor un festival més per les cerveses que ven que no pas pel programa o el caràcter innovador. I d'un editorial gairebé prefereixen que publiquin qualsevol banalitat que vengui, si pot ser d'un personatge popular, més que no pas que cuidin el catàleg amb bons autors locals i traduccions de qualitat. Aquesta tendència pròpia dels governs neoliberals que ens manen s'ha agreujat amb les retallades, és clar. Però passen governs, crisis i retallades. I Bromera i el Tradicionàrius continuen dempeus, trenta anys fa. Per sort la realitat és tossuda.