Si per Sant Jordi hagués
comprat algun llibre n'hauria buscat dos que no van ser dels més venuts: la
novel·la La dona del Cadillac (Proa), d'en Joan Carreras, i l'assaig Just abans
del salt endavant (Pòrtic), d'en Fèlix Riera. Amb un títol que m'evoca la peli
homònima de Louis de Funès, Carreras (premi St. Jordi i Ciutat de Barcelona)
construeix un relat aparentment a la frontera, tot ell d'una fragilitat que
pesa tant com el present històric que fa servir per endinsar-nos en un drama de
personatges enfrontats a la seva pròpia història. Carreras, que ja va demostrar
a Cafè Barcelona ser un mestre de la contenció que fa més asfixiant la tensió
ambiental en que viuen els personatges, ha escrit un relat que inquieta el
lector fins el neguit: l'interpel·la.
A través d'un recorregut
transversal de la política a la cultura, el text de Riera situa al lector en la
tessitura de pensar si el conflicte entre Catalunya i Espanya te solució més
enllà de la incertesa a que aboquen els sorollosos missatges d'un i altre bàndol.
El mèrit del llibre és que, tot i ser l'autor un conegut militant de la tercera
via, no ha escrit una obra ni per a convençuts ni per convèncer. La tesi és
molt més arriscada: la necessitat de construir un nou futur polític just des de
l'endemà de que passi el que passi. Un assaig incòmode per a uns i altres.
Jo hauria comprat els dos
llibres perquè la lectura m'ha sotraguejat. Però la classe mitjana urbana, que
és qui majoritàriament compra llibres, viu en estat de somnolència, plàcidament
bressolada pels missatges de simplicitat emocional i raquitisme mental dels
grans mèdia. I llibres com aquests desvetllen; i no ho volen pas, és clar.