Avinyonet de Fahrenheit

Al marge de la batussa política i les mentides, enganys i trampes habituals, que un ajuntament tanqui la biblioteca, en llenci els llibres i destini l'espai a coworking (és a dir, posar pantalles d'ordinadors) és un signe dels temps. Però Josep Maria Bartolomeu, alcalde d'Avinyonet de Puigventós, no s'ha de preocupar. La seva actuació, tot i pròpia de bàrbars, no s'allunya tant de l'actitud que la societat te vers les humanitats i el coneixement crític. Si la universitat es desentén de les lletres i del pensament climatèric per què posen en crisi l'ortodòxia dominant i, en lloc de formar individus crítics, gradua ésser dúctils i submisos als interessos del mercat; per què un poble que vol ser modern i lliure, no hauria de fer un gest similar? Doncs això és el que ha fet el govern convergent: està en onda.

Evidentment la catalogació dels llibres, si eren propietat municipal o cedits, la possibilitat de que en un un mateix espai hi convisquin pantalles i volums (si eren 700 llibres com diuen ara i són 1.500 veins), o l'obligació, moral com a mínim, que la cosa pública ha de tenir en la difusió i el foment de la lectura com a eina de coneixement, mai no han passat pel cap del consistori. Què es podia esperar sinó la pira? 

El govern d'Avinyonet no està sol. Se d'un poble força més gran on gairebé passa el mateix, si no fos per què un veí ho va descobrir a temps. Però els primers llibres ja eren al contenidor. I que no passi ànsia l'alcalde. D'aquí a quatre dies ningú en parlarà, i a les properes eleccions ningú ja no ho recordarà. I tot serà normal i maco i el poble restarà en pau, au. Potser algú llegirà El último día de Terranova, de Manuel Rivas, i plorarà de ràbia. Serà el raret del poble.