 |
| L'Omar, un nen sirià de 8 anys, refugbiat al Líban amb l'ajuda d'ACNUR, saluda els estudiants catalans |
Des de la primera fila de cadires l'Amina, una noia de catorze anys, em fita amb posat seriós quan engego dient-los:
-Sabeu on és Idomeni?
......
-Sabeu que allà hi ha noies i nois com vosaltres, que estudiaven com vosaltres i que tenien una casa com vosaltres, però que ho han hagut de deixar tot i ara s'amunteguen en una tenda, amb fred i pluja, i que l'únic que fan en tot el dia és mirar a través de la tanca que separa el camp enfangat on malviuen de la nostra Europa?
Fa un dia clar i assolellat en aquesta part de l'Anoia que vol ser Segarra. El cereal esclata en verd, la vida ens crida.
l'Amina és filla de Calaf, de pares i avis vinguts de Nador fa ja molts anys. La imatge que els narro l'esfereeix. N'ha tingut prou amb el senzill relat, per entendre per què vaig escriure Sense sortida. A partir d'aquí tot ha anat per on havia d'anar. L'Aina ha tret la seva vis reivindicativa i la resta dels estudiants de 3er d'ESO de l'IES Alexandre de Riquer de Calaf han entrat perfectament en el joc: han escoltat amb respecte la meva 'xapa' i han seguit fent-ho quan han començat a intervenir els seus companys.
La trobada, prevista per una hora, ha durat 100' de rellotge, dedicatòries de llibres i selfies a banda. Val a dir que eren els estudiants de 3er d'ESO que no han anat d'intercanvi a Alemanya; majoritàriament per motius econòmics, i algun per raons acadèmiques.
Estar al seu costat, atorgar paraules als seus neguits no sempre fàcils de definir, construir un relat sobre coneixement, llibertat i justícia del qual ells en voldrien ser protagonistes, ha donat sentit al meu dia d'avui; un dia on m'avergonyeixo de ser europeu.
Els professors, atents, còmplices dels seus estudiants i conxorxats amb mi amb facilitat, han posat el to acadèmic a una estona d'aquelles que justifiquen totes les dificultats que a voltes te l'escriptura.
Quan torno a Calaf?
La visita a l'Institut Alexandre de Riquer de Calaf s'ha fet amb la participació de la Institució de les Lletres Catalanes
Ho podeu llegir al blog de la Institució de les Lletres catalanes:
O al seu Facebook:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada