Vergonya de ser europeu

L'Europa que es va construir per salvar-nos per sempre més de la guerra i que ens havia de fer créixer rics i plens, ha tancat la porta als nassos als que fugen de la mort, la fam i la destrucció, igual com els europeus fugien a meitats del segle XX. La meva Europa diu que no hi vol ningú més al seu jardí d'opulència tramposa, que la finca només és per a nosaltres. I jo, avui, sento vergonya d'aquesta que havia de ser la casa comuna de tothom.

Però els dirigents europeus, cínics i mentiders, no volen embrutar-se les mans de sang, per això donen diners a Turquia a canvi de que sigui el dictador Recep Tayyip Erdogan qui s'encarregui de fer la feina bruta. Ho farà amb molt de gust, per què te la paella pel mànec. A canvi, Europa farà la vista grossa als crims, l'autoritarisme i l'escapçada de llibertats del règim turc; com fa habitualment sempre que al poder financer a qui es deu li interessa. I així Alemanya tindrà ben aviat un nou mercat rendit als seus peus. El Quart Reich continua avançant indolor sense oposició pel front de l'Est. I sense tacar-se de sang gràcies a la complicitat i el cinisme del president del Consell Europeu Donald Tusk. Els grecs, socis comunitaris menystinguts i vexats, rebran quatre rals per què callin; feina tenen per no ofegar-se, deu pensar frau Merkel.

Si aquesta és la política europea a mi que em donin de baixa; exigeixo un brexit individual. Jo no vull formar part d'aquesta Europa que humilia els dèbils i criminalitza els pobres promovent la seva desaparició física del territori propi. S'assembla massa a altres episodis recents de la història de la humanitat.

A que recorden camps de refugiats com el d'Idomani?

No hi ha associació capaç de portar aquests dirigents europeus al Tribunal Internacional dels Drets Humans? On són els indignats? O la indignació només és pel que ens ateny en particular?

Quina vergonya ser europeu.