Les eleccions a president dels bisbes espanyols no són unes primàries de les generales de diumenge. La victòria de Rouco Varela no te perquè vaticinar una victòria del PP. Encara que hi hagi qui no ho vulgui veure així per interessos polítics, és clar, a Espanya fa temps que església i societat són dues realitats diferents, moral i políticament, i també molt diferents, potser massa i tot, doctrinalment i ecumnènica.
Vull dir que Rouco Varela pot encapçalar manifestacions contra lleis aprovades pel Parlament i pot promoure l’objecció del compliment de preceptes bàsics de l’ordenament jurídic com la Llei d’Educació, però al cap i a la fi ell només és el president de la conferència arquebisbal, no la veu de milions de catòlics espanyols que diumenge aniran a votar sense tenir en compte quin posicionament polític a les urnes voldrien els arquebisbes que tots els fidels tinguessin.
Amb l’elecció de Rouco Varela el sector més retrògrad i allunyat dels creients, ha tornat al poder. Potser els arquebisbes haurien de pensar més en els creients que en els seus interessos.
Dit a El Món a RAc 1 el 5.03.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada