La transformació d’Esquerra Republicana de Catalunya d’un partit amb passat i poc més, en un partit amb present i futur, només es podia fer a còpia d’obrir portes i convidar-hi molta gent. Des que governa a moltes institucions, Esquerra és un partit transversal. La seva massa electoral està formada per independentistes científics, diguem-ne, radicals anti sistema, persones d’esquerres no independentistes i gent fronterera amb Convergència. Amb tanta gent i tant diferent les fuites i les avingudes són inevitables. Sempre hi haurà qui creurà que no ho fan bé, sempre tindran gent en préstec i sempre s’hi colaran arribistes per veure que pesquen, a banda de la gent de bona fe fidel a la causa. El que els ha passat ara és que molta gent de diversa sensibilitat ha optat per votar a un altre partit, potser pels mateixos motius conjunturals que un dia els va portar a Esquerra.
Potser si fos un partit més madur i menys imprevisible, amb més cultura de govern i menys facilitat per llançar-se al buit, potser si la trifurca Carod Puigcercós no fos tant personalista, potser si els líders no fossin tant matussers davant els media i l’opinió pública...
És clar, potser llavors no seria Esquerra Republicana.
Dit a El Món a RAC 1 el 13.03.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada