A banda d’erràtica i mal finançada, la política lingüística de la Generalitat és, a partir d’ara, anònima. La nova cap del servei de Normalització Lingüística, contravenint al que sol ser protocol•lari en aquests cassos, no ha volgut ser presentada a tot el personal adduint que no vol que tothom sàpiga qui és ella i ella, per contra, no pugui aprendre’s els noms de tot el personal. No direm qui és car, si no vol que se la conegui, no serem nosaltres qui no respectem l’anonimat, només direm que és d’un poblet dels Pirineus de Lleida, poble anònim també per expressa voluntat seva, i que és amiga o coneguda de la número dos de la Secretaria Paquita Sanvincén; això si, ha guanyat el càrrec en just concurs. Ara només falta que els professors de català vagin pel carrer amb antifaç i que el secretari general aparegui a les compareixences públiques amb passamuntanyes. Així serem una cultura més pròxima a la normalitat, és a dir, invisible.
Per sort de tots hi ha qui si que dóna la cara en públic i sense recances. Després de l’èxit aconseguit, tant a l’escenari del Poliorama amb Ramon Madaula com en llibre, amb la traducció de El Llibertí, Esteve Miralles torna, aquest cop a Madrid i amb un Machbeth. Amb el director valencià Carles Alfaro i Francesc Orella i Adriana Ozores, en Miralles ha enllestit aquests dies en mig d’un terrible mal de queixal, la versió de l’obra de Shakespeare que s’estrenarà aquesta mateixa temporada a l’escenari de El Matadero, un dels nous espais del Teatro Espanyol que dirigeix Mario Gas. Com que el patiment és creatiu i la feina d’en Miralles de solvència contrastada, encetem aquí una campanya per que aquest Machbeth vingui a Barcelona.
Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada